Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Després de la primera onada de la passada primavera, els rebrots continus de la Covid-19 que s’estan produint a Catalunya són preocupants, ja que trobem diversos focus a Lleida i el Segrià, a l’Hospitalet de Llobregat, Figueres, Balaguer, Badalona, Girona o Barcelona. 

Els contagis s’escampen amb nous brots actius, degut sobretot a les trobades familiars i a actitud incíviques, segons han dit els especialistes de la sanitat. A la nostra societat hi ha una inquietud raonable per l’ascens de casos de la Covid-19 i per això cal trencar, com més aviat millor, la cadena de transmissió del virus. Cal recordar que aquesta epidèmia no se n’ha anat i que la transmissió del coronavirus segueix tan activa com fa tres mesos. I cal recordar també que ens trobem sense una vacuna, quan cada dia van augmentant els casos de persones infectades.

Al llarg d’aquesta pandèmia, a Catalunya, fins el moment de fer aquest article, han mort més de 12.000 persones, amb un pic diari de 415 morts el dia 30 de març, amb centenars de pacients a l’UCI durant aquests mesos i amb nombrosos sanitaris catalans infectats durant aquesta pandèmia.

Per això en aquests moments cal responsabilitat per tallar la cadena de contagis, evitant la relaxació pel que fa a les mesures de protecció, ja que el risc de contagi és més gran, ja que entre la població ha disminuït la sensació de perill. 

Ara més que mai cal protegir la salut dels catalans, al mateix temps que ajudar (i protegir) els sanitaris, que s’estan deixant la pell per salvar els ciutadans. Per això cal una més gran responsabilitat de la ciutadania. Molts dels qui se salten les normes que demanen els sanitaris per tallar la cadena de contagi de la Covid-19, no deuen recordar l’esforç i el sacrifici (i en alguns casos la mort) de metges, infermers, farmacèutics, auxiliars d’infermeria i personal de neteja d’hospitals i de residències. Per això demano responsabilitat. Si els qui no respecten les normes per evitar el contagi veieren in situ el treball (i l’angoixa) d’aquests magnífics professionals de la salut, segurament canviarien els seus hàbits de comportament i farien el possible i l’impossible per evitar els contagis. Si tots veiérem la dedicació dels treballadors de la salut, segur que no ens relaxaríem (pel que fa al nostre comportament) per així evitar la propagació del coronavirus.

Mentre recordo amb agraïment (i en la pregària) els professionals de la sanitat del Clínic i de la Vall d’Hebron de Barcelona, i del transfronterer de Puigcerda, del Trueta de Girona, de l’Arnau de Vilanova de Lleida, de la Cinta de Tortosa o del Joan XXIII de Tarragona, tinc molt present l’anomenada “regla d’or” de l’Evangeli, quan Jesús, en el discurs del sermó de la muntanya, diu (també ens ho diu hui a tots nosaltres): “Tot allò que voleu que els altres us facin a vosaltres, feu-ho també vosaltres a ells; que en això consisteix la Llei i els Profetes” (Mt 7:12). Penso que si volem que quan estem malalts els professionals de la sanitat ens retornin la salut, també ara nosaltres hem de ser responsables per evitar els contagis i així no col·lapsar els hospitals i els centres de salut. Cal que fem cas del que ens diu la conselleria de sanitat i, encara que siguin incòmodes les mesures que ens són proposades, hem d’evitar les conductes incíviques, que no fan sinó afavorir la propagació de la Covid-19. Cal que tinguem en compte, a més, que aquestes actituds incíviques i sobretot en cas que les persones infectades siguin asimptomàtiques, posen en perill la salut dels seus familiars i amics. 

Per això cal responsabilitat, ni que sigui per respecte a l’esforç i al sacrifici dels professionals de la salut, que mereixen el Nobel de medicina i també el de la pau. Perquè allò que volem que els altres ens facin, també ho hem de fer nosaltres a ells. O també en sentit negatiu: allò que no vols per a tu, no ho facis a ningú. Per tant si no volem la Covid-19, mirem de no posar en risc els altres i de facilitar la feina dels professionals de la sanitat.   

Per altra part cal que les Administracions s’esforcin més i més per reforçar (i per blindar) la sanitat, reconeixent als professionals de la salut la seva generositat i ampliant les plantilles, perquè els metges, els infermers i les altres persones que treballen en l’àmbit de la sanitat puguin atendre millor els malalts.