Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El ginecòleg ha dit que ara el vostre fill té uns pocs centímetres, i fins hem sentit ja el batec del seu cor. UNA PASSADA!

Anirà bategant setmanes, mesos, a dintre teu, mare. Després, ja a fora, anys i anys. Possiblement molts. Tic tac... tac i tic... Uns cops anirà a bona marxa, altres s’accelerarà. Si és esportista, s’alentirà. Enviarà la sang primer a poca distància, després a un cos gran i extens. Oxigenarà, renovarà, farà possible la vida. Quasi sempre sense fer soroll, amb silenci i quietud. Quina meravella, el cor!

 Saps que ara deu tenir una mida tan petita que quasi ni es veu? No ho dubtis: ja nota el teu amor, li arriben els bells mots que li dieu. És un caliu. Sap, més enllà de paraules i raons impossibles, que hi ha una realitat que un dia podrà definir com l’amor. És un òrgan essencial per a tota la vida, i també el símbol universal de l’estimació.

 —Quin bon cor que tens! —li dirà amb ulls amics una persona quan en el futur rebi de la seva bondat.

El cor és com el motor dels millors sentiments, l’ermita de les trobades fondes i de les emocions supremes. Per això, mentre va creixent, cal que vosaltres aneu construint al seu costat aquelles dimensions i relacions per tal que un dia aquest ser, ara diminut, esdevingui un home o una dona de cor noble, obert, ample, tendre, acollidor, compassiu i fort.