Plataforma Grip A: no ha pogut ser

El dia 14 d’octubre vaig publicar en aquest bloc una entrada titulada ‘Actualització sobre la grip A’ que acabava amb la proposta de crear una plataforma ciutadana; al final de l’entrada del dia 5 de novembre (‘Donar a llum la Llum’), vaig anunciar que els companys de Justícia i Pau havien acceptat de coordinar-la.

Avui escric aquesta entrada per fer-vos saber que, malauradament, la plataforma no ha tirat endavant. Us dono les gràcies a totes les persones que m’heu escrit interessant-vos per la iniciativa i amb voluntat de donar-hi suport.

Com segurament sabeu perquè els mitjans de comunicació majoritaris se n’estan fent ampli ressò aquests dies, el que sí ha tirat endavant ha estat la moció de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa impulsada pel polític i epidemiòleg alemany Wolfgang Wodarg. Us adjunto el document original (en anglès) perquè vegeu en quins termes s’ha plantejat la qüestió. Podeu accedir també a la seva pàgina web www.wodarg.de que està en alemany, però conté seccions en anglès, francès i castellà.

Pels qui tingueu interès a saber el ressò que en ambients mèdics professionals ha tingut el debat sobre la grip A i les vacunes, us recomano la secció de deBAT a deBAT de la revista Annals de Medicina (número que s’ha de publicar ara al febrer) on diferents metges (entre els quals m’hi incloc) tracten el tema. La secció es titula: ‘Vacunes: com destriar la ciència de la política i dels interessos’.

Us adjunto també el breu text que vaig escriure sobre el tema de la grip per a la revista digital Diàleg que dirigeix Josep M Terricabras (el text va ser publicat a la pàgina web www.filosofia-terricabras.info el dia 1 de gener passat).

LA GRIP A I LA CONFIANÇA

Apel·lar a la confiança en qüestions empíricament demostrables és inadequat, i si qui apel·la a la confiança es troba en una posició de poder, l’apel·lació a més d’inadequada és sospitosa: per què s’apel·la a l’argument d’autoritat i s’invoca la confiança en lloc de donar dades que convencin per elles mateixes?

Aquesta és la pregunta que s’ha fet molta gent al nostre país i en tots els països en què s’han intentat dur a terme campanyes de vacunació massives per fer front a la grip A del 2009.

La resposta governamental als qüestionaments crítics envers la política de vacunació ha estat insatisfactòria. Confieu en els experts, ens deien. I no ens explicaven quins lligams tenen aquests experts amb les empreses comercialitzadores dels productes que recomanen. El cas del Dr. Osterhaus ha estat tan flagrant que ha aparegut fins i tot en una nota a la revista Science.

És normal – ens diuen - que l’agència encarregada de sancionar la comercialització d’un medicament o vacuna en l’àmbit europeu (EMEA) estigui finançada en més del 50% per les mateixes companyies comercialitzadores, i és normal que també ho estiguin els grups d’experts que assessoren l’OMS i fins i tot la mateixa OMS. Cal tenir confiança que aquestes empreses no faran un ús indegut de la seva influència.

S’apel·la a la confiança en lloc d’apel·lar com va fer John F. Kennedy en el seu famós discurs al judici crític de la ciutadania i a la necessitat que aquesta vetlli en tot moment pels seus legítims interessos.

Fiona Godlee, editora del British Medical Journal, en el número del 10 de desembre de 2009, denuncia la manca de transparència en la manera com s’han dut a terme els estudis d’eficàcia de l’antiviral Tamiflú i afirma que ‘és una preocupació científica legítima que les dades que s’utilitzen per donar suport a estratègies importants de política sanitària es trobin en poder exclusiu d’empreses comercials i no s’hagin sotmès a cap escrutini ni revisió externs’.

Confieu, ens diuen. I és el que, gràcies a Déu, han fet la majoria de les persones: confiar en elles mateixes i en el propi judici crític.