Salta al contenuto principale
Catalunya Religió

Find out more

(Lucia Montobbio -CR) La comunitat jueva és una minoria a Catalunya, i per això el que més enyoren és trobar-se a la sinagoga. Allà es comparteix pregària, identitat, i acompanyar-se dia a dia. El confinament ha amarat Péssah, una de les festes més importants en el seu calendari. D’alguna manera, els ha resultat paradoxal el fet de memorar l’alliberació del poble hebreu, tancats a casa. Malgrat això, troben efectes positius com l’increment d’assistència a les classes d’hebreu o cultura jueva, ara que s’ofereixen en línia.

La comunitat com a família

El rabí Stephen Berkowitz, de la Comunitat Jueva Atid i d’altres comunitats a Toulouse i a Monteplier, ha canviat les seves anades i tornades en tren entre Catalunya i França pel telèfon. “La pandèmia m’ha trobat a Barcelona, aquesta és la meva nova rutina, cada dia truco a persones grans, a persones que viuen soles, i amb les quals sovint ens trobàvem a la sinagoga, els pregunto com estan i si necessiten res, per a nosaltres l’oració no és quelcom solitari, estem acostumats a cantar i a pregar en grup.”

Marcel Odina, director de la plataforma Mozaika, hi està d’acord “molta part de la litúrgia depèn d’una minyà, al menys 10 persones han d’estar aplegades per orar. Això, ara no es dóna, a menys que hi hagués una família o una comunitat jueva que visqués en un mateix pis, molts s’han trobat sols.”

Aquest és el cas d’Albert C. Oliveras, membre de l’equip directiu de Limud de Barcelona i membre de la comunitat jueva ATID, que recorda que a Catalunya els jueus són una minoria i això fa que la trobada esdevingui rellevant. “S’ha d’entendre que el judaisme té una realitat social petita aquí, i entre els que som, n’hi ha pocs que tinguem la família sencera, normalment els familiars estan escampats a diferents països, anar a la sinagoga es converteix en un fet important perquè et trobes amb altres persones jueves, perquè la mainada pot jugar amb altres nens jueus, i també perquè és un centre on es pot estudiar cultura jueva, hebreu… poder anar a la sinagoga es valora molt, més enllà de la pràctica de la religió, del fet de cantar junts… ens donem suport emocional; tot això s’ha parat.”

Celebracions virtuals

Berkowitz assegura que la comunitat jueva s’ha organitzat molt de pressa, i ha pogut continuar amb l’activitat en línia sense problema. Fins i tot en alguns casos s’ha vist un increment en la participació. “Les classes d’hebreu, o les de cultura jueva, ara tenen més inscrits que mai, i això deu ser perquè és més fàcil organitzar-se i reservar-se un espai des de casa, els meus companys rabins que viuen a França han observat el mateix a les seves comunitats.” Un altre exemple que reafirma l’augment d’implicació és el debat que ha preparat C. Oliveras sobre la sèrie Unorthodox “mai havíem tingut tant públic en els debats i xerrades que organitzem.”

Però el gran repte ha arribat amb la festa de Péssah, com explica Odina “va començar el dia 8 d’abril i ha durat vuit dies, aquesta celebració és igual d’important com ho podria ser el Nadal pels cristians… ens reunim amb els amics, la família, cuinem, sopem, estem junts; el gran sopar, el Seder de Péssah, no s’ha pogut fer... a menys que considerem la via virtual, per exemple, jo mateix, he celebrat amb algunes amistats a través de pantalles.”

En aquesta festa es recorda l’alliberació d’Egipte, el confinament ha tingut una repercussió reflexiva i emocional “Si bé és cert que es fa estrany celebrar aquest moment històric estant confinats, hem pogut imaginar-nos molt bé el poble hebreu refugiant-se de les deu plagues que va trobar pel camí”, descriu Odina i continua “al Seder de Péssah hi ha una sèrie de rituals i cadascun té un significat, en el nostre Zoom, cada persona va fer una petita reflexió sobre aquesta part de la nit, va ser profund; també hi va haver moments divertits com el joc d’endevinalles que vam fer perquè els més petits trobessin la matza, i altres on vam riure molt com quan vam intentar cantar junts, va ser un desastre absolut, el senyal triga una mica a anar d’un dispositiu a l’altre, una completa cacofonia.”

El rabí de la comunitat Atid va preparar dues sessions per informar de com es podia preparar Péssah des de casa. “Per una banda, en una sessió vaig explicar com preparar la casa, pels jueus la casa també és un element de pes, és un espai sagrat, s’ha de netejar a fons, i s’han de llençar tots els productes que tinguin llevat, el poble hebreu va marxar tan ràpidament que no va poder esperar que el pa es fes, i per això no es poden menjar coses que portin llevat. I en segon lloc, vaig fer un servei per la primera nit de Péssah, després dels cants, cada família va continuar la celebració a casa seva.”

C.Oliveras va seguir amb atenció les dues sessions i va aplicar els consells, a més comenta que en aquesta ocasió ha pogut fer una lectura nova de la festa, del que és l’alliberació personal, col·lectiva, i l’ha portat a pensar que la comunitat jueva ha viscut moments molt difícils i diversos. “Són aquests moments, pitjors que el del confinament present, en els quals ens hem de dir que sí, que podem celebrar, és un acte radical de fe, de connexió amb la comunitat”

Electricitat en temps de descans

L’ús de les noves tecnologies en temps de descans com el Shabat o en festes com el Seder de Pessah no és permès segons les lleis jueves. En conseqüència, s’han generat debats que han quedat resolts depenent del nivell d’observància de la comunitat. Això mateix observa Berkowitz “la majoria de les comunitats ortodoxes no permeten l’ús de l’electricitat per continuar amb les celebracions, la majoria de les comunitats reformistes utilitzaran sempre l’electricitat, i nosaltres, que som conservadors, hem optat per permetre l’ús de l’electricitat donada la situació... trobem que és una excepció que es pot fer dintre d’un ordre de prioritats.”

El mateix ordre de prioritats que descriu C.Oliveras: “He fet l’excepció d’utilitzar electricitat perquè trobo important, i més vivint sol, trobar-me d’alguna manera amb la meva comunitat, l’ús de les tecnologies ens fa veure que continuem actius, junts, esperançats.”

Odina matisa que “dintre del judaisme, el fer un recés, tenir un moment per parar, per pregar, per reflexionar és una cosa que està marcada tots els dissabtes, els dies sagrats, al llarg dels anys de la teva vida, el setè any que has de deixar de cultivar… el descans té una definició molt pròpia, no tant com a dia de festa, sinó com a dia per deixar-se anar, per deixar de voler controlar-ho tot, per això no es pot utilitzar l’electricitat; en certa manera, aquest confinament és com si s’hagués donat de manera automàtica, imprevista, i s’ha d’aprofitar igual.”

Un horitzó

És en aquesta aturada obligada d’on també s’han extret aprenentatges. C.Oliveras afirma: “Ens formulem preguntes, recordem, llegim, revivim l’esperit de resistència, donem gràcies per la comunitat, per la llibertat, i agafem forces per revisar-nos i no quedar-nos quiets o amb una actitud conformista” i afegeix “aquest temps m’ha fet recuperar aquella frase de la Torà que ens diu ‘recordeu que vàreu ser esclaus d’Egipte i que per tant no podeu tenir com esclaus a altres pobles’ i això m’ha fet pensar en la nostra responsabilitat social i de sempre cercar el fi de les injustícies.”

El rabí Berkowitz conclou: “Les persones som capaces de resistir, hem de ser resilients, hem de confiar en la vida, en la presència divina, hem de cercar solucions a través dels nostres talents, estem en un temps important i hem de veure que hi ha un horitzó. A casa meva tinc la sort de poder albirar una mica de terreny que em permet observar aquesta línia horitzontal. Un horitzó des del qual podem dibuixar el mar, el cel, per recordar que ens sortirem, que no deixarem de viure malgrat tot. Moisès no va acceptar l’status quo, és necessari que canviem per canviar la situació. Hem de somiar i esperar un món millor. Com va dir Abraham Heschel, molt amic de Martin Luther King, “no tenim dret a perdre l’esperança”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.