Una Quaresma laica

El dejuni i l'abstinència, com a pràctiques quaresmals, han estat ridiculitzats sovint en els temps actuals. El dejuni es redueix a dos dies a l'any: dimecres de cendra i divendres sant. L'abstinència s'infravalora perquè deixar de menjar carn obre la possibilitat d'abonar-se a un bon marisc, com alguns afirmen amb ironia. La crítica se centra en els mitjans, però en el fons l'atac es dirigeix a la finalitat la dimensió espiritual de la persona en el calendari litúrgic cristià. La quaresma convida a la conversió. En realitat, les pràctiques quaresmals, a més del dejuni-abstinència, comprenen l'oració i l'almoina, que normalment queden silenciades. Una comprensió més profunda de cadascuna d'aquestes pràctiques ens ofereix unes grans possibilitats de treball espiritual

De manera insòlita, estem vivint una quaresma laica. Les propostes es converteixen en obligacions amb el tema del coronavirus COVID-19. El dejuni i l'abstinència estan adquirint dimensions gegantines: bars, cinemes, teatres, espectacles esportius, botigues, museus, viatges, etc. Tot clausurat. Per què la gent accepta aquestes mesures tan dràstiques, que s'han aplicat una mica tardanament? Per què hi ha gent que fins i tot creu al peu de la lletra pràctiques, sense cap fonament, que publiquen les xarxes socials? Perquè l’objectiu és l'important: la salut corporal. Per damunt de l'economia i de tota la resta. Ni tan sols en aquest cas hi ha gent capaç d'entendre que l'esforç ha de ser doble: actuar de manera que no em contamini i, alhora, evitar contaminar als altres.

En la quaresma cristiana critiquem els mitjans perquè hem perdut interès en la finalitat. En la quaresma laica, ens apuntem a tots els mitjans perquè la salut corporal és pràcticament un absolut. Tant la dimensió espiritual com la corporal mereixen la seva atenció, ja que les persones som una unitat. Aquesta doble moral enfront de les pràctiques mostra que som éssers dividits, que preferim potser hipotecar la nostra dimensió espiritual. Un motiu per a la reflexió.