Salta al contenuto principale
La Llibertat d’Expressió és un bé preuat que sempre hi ha inquisidors que volen eliminar. Un darrer exemple d’aquesta voluntat inquisitorial ha estat el que ha viscut una Església Evangèlica ubicada en un barri d’una important ciutat de Catalunya. Aquesta Església és una Comunitat que viu arrelada en el seu context des de fa temps i, per aquesta raó, participa habitualment en el programa d’actes que any rere any prepara el barri.
Enguany van pensar que, per ser un tema d’actualitat, podien aportar al programa d’actes una conferencia sobre l’avortament. Per impartir-la van convidar un destacat i prestigiós metge evangèlic. El conferenciant, un cop acabada la seva introducció (en la que ni tan sols va fer referència al tema que posteriorment tractaria) va començar a llegir el text legal de la que ha estat, fins ara, la Llei que ha regulat els supòsits d’avortament en aquest Estat.
Va ser en aquest moment quan un grup dels assistents va començar a fer soroll per interrompre la conferència, escridassant el conferenciant. Alguns dels assistents recorden que es va arribar als insults i que es van obviar les paraules d’un representant del barri, no vinculat a l’Església Protestant, el qual els va recordar dues coses: que aquell era un acte públic al que ningú no estava obligat a assistir i que si deixaven parlar el conferenciant, en el temps de debat podrien manifestar les seves opinions, fossin les que fossin.
Finalment l’acte es va haver de suspendre davant del boicot de què era objecte.
Fins aquí els fets.
A nosaltres, els protestants, que ens ha perseguit la Inquisició, la intolerància, les dictadures, el feixisme i els seus seguidors ara, en plena democràcia, ens volen negar el dret d’expressar en públic el que pensem?
Els protestants no imposem als altres la nostra manera de pensar. Ni ho volem ni ho pretenen. El que ningú no ens pot negar és el dret que la gent de les nostres esglésies digui públicament el que creu.
Igual que nosaltres no volem imposar la nostra manera de pensar a la resta de la societat, ha de ser la resta de la societat qui surti en defensa nostra i se’ns reconegui el dret a poder pensar i expressar públicament el que pensem i creiem.
És que ningú no sortirà a defensar el nostre Dret d’Expressió?
Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.