De Botton: “El gènere és sovint un pretext per al discurs d’odi contra les religions”

(Joan Gómez i Segalà -Direcció General d'Afers Religiosos) Lena de Botton Fernández (Barcelona, 1976) és doctora en sociologia per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales (EHESS) de París. En l’actualitat és professora de la Universitat de Barcelona, on coordina el Grup de Diàleg Interreligiós del CREA.

D’on prové el vostre interès per les religions?

Combino dos aspectes, el vessant personal i l’acadèmic. La meva família és sefardita i va fugir d’Egipte per la persecució religiosa, motiu que ha estat sempre present en la nostra família. Alhora, formar part d’un centre de recerca que treballa per identificar elements de desigualtat social i crear alternatives per a la superació era la via perfecta per trobar el reconeixement dels grups minoritaris, com el de la tradició de la qual provinc i d’altres que també pateixen discriminació.

Es tracta d’un grup de recerca interreligiós.

L’any 2004, dintre del CREA, grup de recerca format per uns setanta membres, ens trobem diversos investigadors amb inquietuds espirituals, pràctiques religioses o simple interès pel diàleg interreligiós. Aleshores creem un grup específicament interreligiós de reflexió. Ens apleguem cristians de diverses confessions, musulmans, jueus, politeistes, ateus, agnòstics i ens proposem de fer recerca universitària sobre religions i diàleg interreligiós. El grup està integrat a la Xarxa Catalana d'Entitats de Diàleg Interreligiós, com un dels pocs grups universitaris d’aquest àmbit.

Feu recerca sobre la religió?

Hem fet alguna petita recerca amb el suport de la Direcció General d’Afers Religiosos, però jo més aviat destacaria com hem integrat la diversitat religiosa en projectes del programa marc europeu més amplis que analitzaven moltes variables: gènere, migracions, joves, discapacitats, i nosaltres hi hem introduït les minories religioses.

Com ha estat rebut per la Universitat un grup de caire interreligiós?

Un grup interdisciplinari i interuniversitari de reflexió sobre el diàleg interreligiós resulta molt innovador aquí, mentre que a nivell internacional és força comú. En el cas del meu Departament de Sociologia, ha suscitat tant d’interès que ha generat sinèrgies, i hem iniciat alguna activitat regular, com ara un cinefòrum mensual sobre religions obert a tot el departament. Alhora, també hi ha hagut mostres d’estranyesa i fins i tot crítiques obertes, basades en el prejudici que religió i ciència són contradictoris, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut grans exemples històrics que demostren que no només no són incompatibles, sinó que la relació d’ambdós plans ha resultat molt fecunda a nivell de coneixement.

Quina recerca us ocupa ara?

El projecte actual analitza discursos d’odi a les xarxes. Se centra en el racisme i la xenofòbia, però ho focalitzem en l’antisemitisme, la islamofòbia i també l’antigitanisme. El projecte acabarà a l’octubre i ens hem proposat crear un algoritme per a Twitter. Més endavant ho ampliarem a d’altres xarxes com YouTube i Instagram, amb la dificultat afegida que suposa analitzar la imatge. De moment estem en la fase d’entrenament del reconeixement del discurs d’odi. Els algoritmes marquen grans tendències, però són limitats i no capten algunes coses que el cervell humà i la subjectivitat capten, com la ironia o els rumors.

Quines conclusions apunta la recerca en curs?

Hi ha molta confrontació nosaltres-ells i, a diferència d’altres àmbits, el discurs d’odi s’encén amb molta facilitat quan es refereix a adscripció religiosa. També volem saber si hi ha contranarrativa, que contraresti el discurs d’odi.

Com es combaten els estereotips?

El prejudici sempre té el component racional i l’emocional. L’algoritme aportarà dades per desmuntar l’argument racional, però encara no està preparat per a la part emocional. Qui manifesta un prejudici esgrimeix un argument que el justifiqui racionalment, però el prejudici es manté encara que rebatis l’argument, perquè trobarà un altre argument que justifiqui de nou el prejudici. Podem desmuntar arguments, però això no desmuntarà el prejudici, mentre ens quedem en la dimensió racional.

Com es pot anar a l’arrel emocional del prejudici?

Cal crear vincles, llaços, relacions. L’espai educatiu, encara que no és l’únic, és l’òptim per promoure espais d’interacció, de coneixença, de trobada amb d’altres que potser no m’hi hauria relacionat mai i amb qui hi acabo tenint-hi una certa estima. Això trenca el meu prejudici perquè ataca la meva part emocional.

Cal donar arguments contra els prejudicis i també eines per a l’aproximació.

Quan tinguem l’algoritme, podrem donar consells per al ciberactivisme. Donarem pautes i criteris d’intervenció, des dels likes fins a maneres de desmuntar el prejudici sense donar-li protagonisme.

A diferència del que passa amb fenòmens com el futbol, la música o la gestió empresarial , l’acusació de masclisme en l’àmbit religiós sovint s’utilitza per desacreditar globalment tot el fenomen. Hi ha un doble raser?

A nivell històric, malgrat excepcions molt valuoses, les autoritats religioses han estat homes que han imposat els seus paràmetres en la interpretació i en l’establiment de dogmes. En el segle XXI es trenca l’hegemonia en la interpretació. A nivell internacional hi ha una eclosió de feminismes, molt actius i amb una sòlida formació. Si apareix sovint l’afirmació categòrica que les religions són masclistes, és a partir del que diuen les escriptures i com les interpreten les autoritats, sense fixar-se en què fan les persones que senten cada religió.

Les religions estan estereotipades?

Això també ho trobem en el cas dels abusos a menors. Evidentment, cal molta més transparència i aclarir molts casos que encara no s’han fet públics, però, paradoxalment, a diferència d’altres àmbits laics, moltes entitats religioses estan entomant la crisi, acceptant la crítica i fent renovació. No es pot menystenir la gravetat del fenomen, però no podem buscar només entre les entitats religioses.

El sorgiment de corrents feministes dintre de les diverses confessions ha generat un fort debat dintre dels feminismes. Què en sortirà, d’aquest debat?

El feminisme no té una línia consensuada en tot. Un altre cas que genera moltes contradiccions és en l’àmbit de l’explotació sexual. En relació amb el feminisme islàmic i jueu, hi ha hagut molt de debat sobre qui és més feminista. Per exemple, amb relació al vel, que és un tema que els cansa de tan recurrent, hi ha una enorme confrontació dintre de l’Islam d’acusació mútua de no ser realment feministes. Hi ha una pugna entre les qui consideren que les feministes amb vel estan subjugades al patriarcat, i les que defensen que el feminisme ha de donar llibertat per vestir-se com creguin i no pas l’obligació de treure’s el vel.

Quina aportació fa el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa?

Per a mi és un gran honor ser-ne membre. Crec que la feina que ha fet és molt important en tant que ha proporcionat criteris i ha generat debats útils. Trobo una llàstima que no hagi estat àgil davant d’algunes situacions, justament de discurs d’odi, sobre les quals podríem haver reiterat alguns criteris.

Quins temes hi abordeu?

Em sembla importantíssim el que estem treballant ara sobre els mitjans de comunicació. Cal que els mitjans tinguin criteris clars, i que els utilitzin, per no ser transmissors de discursos d’odi. I no s’han de tenir en compte només els mitjans de comunicació sinó també les xarxes.

Quins altres temes prioritzaríeu?

El segon gran tema que em preocupa és l’educació, a causa del gran desconeixement del fet religiós entre la població més jove, tant del cristianisme catòlic com del fet religiós en general. A l’escola es pot tractar de forma transversal, però ha anat desapareixent, perquè el mateix professorat ho desconeix i, per tant, no ho pot transmetre.

Falta cultura religiosa.

L’altra gran qüestió que ha d’entrar a l’escola és el diàleg interreligiós. Els centres educatius, però també tot l’àmbit de l’educació en el lleure, que té una gran incidència, han d’afavorir el diàleg interreligiós. Com ens podem passar fins a nou anys convivint amb altres famílies desconeixent-ne absolutament les seves cultures i tradicions?
I finalment, el tercer gran tema que cal tractar és el gènere, que en l’àmbit religiós és habitualment utilitzat com a arma llancívola contra l’altre, per atribuir el masclisme a la tradició de l’altre. El gènere s’empra com a pretext per al discurs d’odi. Cal recollir la perspectiva de gènere tant a nivell intrarreligiós, en el sentit que les religions han de donar llibertat als fidels, com a nivell interreligiós, per no utilitzar el gènere com un recurs contra l’altre.