Jardí Esther i Caridad: Gavà recorda les màrtirs agustines

(Amparo Gómez Olmos -Bisbat de Sant Feliu de Llobregat) Diumenge 23 de febrer va ser un dia assenyalat a Gavà, per la benedicció d’un espai verd, adjacent a la Parròquia de Sant Pere, dedicat a Esther Paniagua i Caridad Álvarez, religioses agustines missioneres, que van ser beatificades a Oran el 8 de desembre de 2018, juntament amb altres religiosos màrtirs, víctimes de la persecució religiosa a Algèria. Entre ells, també el bisbe d’Oran, Pierre Claverie, i els 7 monjos francesos de la Trapa de Tibhirine.

Als anys 90 del segle passat, l’onada de violència vers els religiosos missioners va ser tan extrema al país magrebí que l’aleshores bisbe d’Alger, Henri Teissier, va recomanar a les comunitats religioses que fessin un discerniment sobre la conveniència o no d’abandonar el país. Així ho van fer les agustines missioneres presents a Alger, una comunitat tres germanes: la Lourdes, l’Esther i la Caridad, coneguda per tothom com a Cari. Van decidir lliurement de continuar a Algèria “per fidelitat a l’Evangeli, per amor al poble algerià que les havia acollit i perquè no volien fugir sinó córrer la seva mateixa sort”, segons explica la germana Maria Jesús Rodríguez, aleshores superiora provincial de les agustines, que va acompanyar-les en el discerniment i va viure el martiri de les seves germanes.

La tarda del 23 d’octubre, celebració del Domund d’aquell any, van anar a missa a la capella de les Germanetes de Foucauld, prop de la seva comunitat. El trajecte el van fer en parelles, com recomanava l’ambaixada. Les primeres en marxar van ser la Cari i l’Esther, i darrere, la provincial i la Lourdes. “Elles van tombar a la cantonada –explica la Maria Jesús– i les vam perdre de vista. En aquell moment vam sentir dos trets. De seguida la gent va començar a córrer i una persona ens va fer entrar a casa seva. Des de la teulada de la casa, es veia la capella de les Germanetes de Foucauld i aleshores vam veure els cossos de la Cari i l’Esther, estirats per terra i amb sang”.

Això va passar fa més de 25 anys i poc més d’un, que va tenir lloc la beatificació d’elles dues i altres disset religiosos i religioses a Oran. I ara, a Gavà, han volgut recordar l’Esther i la Cari amb la dedicació d’un jardí. Però... l’Esther era de León, i la Cari de Burgos... Quina relació hi ha amb la ciutat costanera del Baix Llobregat?

La Cari, concretament, va viure a la comunitat de les agustines en aquesta localitat i va treballar al Col·legi Immaculada Concepció del 1981 al 1983. Des de la cuina, on feia honor al seu nom amb una gran actitud de servei, era molt coneguda i estimada, perquè era una persona molt oberta i es relacionava amb tot el personal de l’escola. L’Esther va viure la seva vocació missionera sobretot a Algèria, estimant aquell poble i aprenent l’àrab per poder atendre’ls millor com a infermera. A les vigílies de la seva mort, durant aquells dies de discerniment, l’Esther deia: “Ningú no pot treure’ns la vida, perquè nosaltres ja l’hem lliurada”.

Des del moment de la seva mort, a totes les escoles i obres de les agustines missioneres, també a Gavà, s’ha parlat sempre, i molt, de l’Esther i la Cari, com a exemple de qui arrisca i dona la vida per amor als altres.

D’aquesta estimació va sorgir la idea de fer quelcom en record a elles en aquesta ciutat. El consell pastoral de la Parròquia de Sant Pere de Gavà, d’acord amb les agustines missioneres, va decidir col·locar una placa commemorativa al costat dret del temple, on hi ha un petit jardí, propietat de la parròquia i cedit a l’ús públic des de fa dècades.

L’acte tingué lloc diumenge 23 de febrer, un dia especial per als nens i nenes de la catequesi, que en el seu camí de preparació a la primera comunió, rebien un crucifix de fusta i el catecisme durant la missa de les 12h, presidida pel bisbe Agustí Cortés, que els hi va dedicar una homilia adaptada a ells.

Un cop acabada l’eucaristia, a l’exterior, es va realitzar la benedicció de la placa i el jardí, en un senzill i entranyable acte, amb molta participació. Eren presents la comunitat agustina de Gavà, que són set religioses; altres tres, provinents de Terrassa. També hi era Maria Jesús Rodríguez i l’ecònoma provincial. El Col·legi Immaculada Concepció era present amb l’equip directiu i bastants professors del claustre, a més de famílies i moltes persones de la comunitat cristiana de la parròquia i la ciutat. L’acte va acabar amb la interpretació d’una cançó dedicada a les màrtirs agustines, que van composar uns docents de l’escola agustina, amb motiu de la seva beatificació: un moment molt emotiu.