Parròquies amb guarderia: què fan amb els petits de 0 a 6 anys?

(Laura Mor –CR) Com aconseguir una experiència de comunitat i de pregària que compti amb els menuts de la família? Avui expliquem tres casos de parròquies que atenen de forma específica la franja dels tres als sis anys, i que tampoc no s’obliden dels que encara no van a parvulari. Són en tres diòcesis diferents, però tenen en comú l’oferta de projectes integradors, amb vasos comunicants entre diversos àmbits parroquials, on no hi ha espectadors sinó participants. Han aconseguit una certa regularitat en l’assistència als oficis: moltes vegades són els petits que recorden als pares i les mares, amb insistència, que volen anar a missa.

Vilafranca: el racó de petita infància i contacontes a Santa Maria

L’equip de les parròquies de Vilafranca del Penedès també té la mirada posada en les necessitats dels més petits de la casa. El mes de setembre, a la Basílica de Santa Maria, van habilitar un racó discret a l’absis per als infants de zero a tres anys. Al terra tenen moquetes, joguines de tela, goma i alguna de fusta: “Hem intentat que siguin joguines que no fan soroll, sense plàstic, que procurin un joc més tranquil”, explica Astrid Barqué, promotora de la iniciativa.

Ben a la vora, disposen d’una cadira i una taula per pintar. Hi ha papers amb dibuixos variats i un revister amb contes. Davant hi ha dos bancs des d’on un adult se’n fa responsable. Els petits no queden mai sols i, alhora, els grans poden seguir la missa. Les famílies fan torns i s’ho combinen: ara hi va un, ara l’altre.

Arran de coincidir aquests quatre mesos en aquest “racó de petita infància”, han creat un grup excursionista vinculat a la parròquia. I les famílies es troben un cop al trimestre per sortir a caminar, fan un pícnic i els acompanya el rector. Una manera d’enfortir la comunitat. “És una activitat que podem compartir amb els mossens fora d’una celebració litúrgica o la catequesi, una estona més amena que serveix per fer pinya totes les famílies”.

A banda, per als més petits i en els locals parroquials, un equip de persones que es dediquen al món de l’educació, també ofereixen contacontes relacionats amb la vida de Jesús i el Nou Testament. En diuen ‘Els contes de Santa Maria’ i és un servei mensual obert a tota la vila. El fan dissabte a la tarda, just abans de la missa familiar, per tenir una connexió amb la litúrgia que uneix la comunitat. Hi són convidats des de zero fins a segon de Primària, tot i que poden haver-hi germans grans que també s’hi queden.

“Ens faltava una activitat destinada als més petits, perquè a primària ja fan la catequesi, i vam inventar-nos el contacontes”. El van estrenar el mes d’octubre d’aquest curs. Una sala senzilla, amb coixins i moqueta per seure a terra. Tenen una mascota, l’Astro, que condueix el relat i significa la llum de Jesús. “És una estrella que s’il·lumina, està al cel, a prop de Déu”. En acabar, els menuts s’enduen un detall que els recorda la lectura. El dia que van treballar la paràbola del gra de mostassa, es van endur unes petites llavors a casa.

Salt: pertinença i continuïtat, la clau de l’èxit

Des de fa quatre anys l’equip pastoral de la parròquia de Sant Jaume de Salt, a tocar de Girona, va decidir impulsar un canvi a la catequesi. Van unir l’esplai i la catequesi el dissabte a la tarda: és l’Esplai Kids, amb els nois i noies des de sis anys fins als joves monitors, que enllacen amb la missa en acabar. “Però vam veure que els nanos més petits, de tres a sis anys, no hi tenien cabuda”, explica Jordi Callejón, rector de la parròquia des de l’any 2011.

Cal entendre en primer lloc el context sociològic de Salt, amb “situacions vitals molt complicades”. Aquí, apunta Callejón, “la parròquia és un lloc de llibertat”. Recorda que fa uns dies va preguntar-li a un noi de dotze anys què era per a ell la parròquia: “És la meva segona casa”, li va contestar. També s’hi suma la diversitat d’orígens de les famílies, i molta gent jove amb fills. Tot plegat els va fer veure el diumenge al matí com una oportunitat.

El curs passat, el 2018-2019, van engegar el ‘Sunday Kids’ i, tal com descriu el rector: “Ha sigut un èxit brutal”. Què ofereixen? “Un grup de monitors de la parròquia s’encarrega dels més petits en un espai diferenciat, i deixem que els seus pares puguin anar a missa tranquils”, explica. Són una quarantena de nanos d’entre tres i sis anys que arriben a dos quarts de deu i que són acompanyats durant un parell d’hores per uns petit grup de monitors.

“Quan els nanos passen de sis anys, del Sunday Kids passen al dissabte a l’Esplai Kids, és com la masia del Barça”, diu el rector. “No és només una guarderia, sinó que fan catequesi, s’hi juga i hi ha una preparació per anar pujant”. Han adaptat dos pisos dels locals de la parròquia, han tirat parets a terra i han instal·lat parquet perquè puguin anar per terra i buscant la interacció entre uns i altres. “Però no és un xiqui-parc”, subratlla Callejón.

El capellà de Salt va prendre la idea de la parròquia de Nativity Church a Baltimore, a Maryland, als Estats Units; una realitat que va conèixer de primera mà: “Hi vaig anar a fer espionatge industrial”, reconeix. El capellà i l’assistent d’aquesta parròquia van participar el curs passat a la Facultat de Teologia, a Barcelona, en una sessió sobre la Reforma a l’Església. Aquest projecte buscava “provocar una experiència el diumenge”, al voltant de la celebració de l’eucaristia. “La idea no és dir vaig a missa; la idea és vaig a l’església”. Els pares que hi participen troben una benvinguda, una acollida en forma de conversa, cafè, música i molta vida.

I això mateix han fet a Salt. No és un espai de silenci, sinó que hi bull la vida. Els petits baixen al final de l’eucaristia i expliquen què han fet i també en ocasions especials; per Nadal, per exemple, van fer-hi un pessebre vivent. Aglutinen un total de 180 nois i noies. La fórmula i l’estil pastoral de proximitat els ha funcionat. I apunta la necessitat de crear comunitat: “De colònies, campaments i rutes... me’n faig un tip!”. Al tarannà del rector s’hi suma el compromís de la parròquia: catequistes, pares, monitors... “Sense un sentiment de pertinença, després de la comunió s’acaba; aquí no tenim problemes de continuïtat després de la comunió”, conclou Callejón.

Lleida: “el ploraner” i la missa familiar

El dimecres de Cendra farà 14 anys que Nemesi Solà és el rector de la parròquia de Sant Antoni Maria Claret de Balàfia-Lleida. Quan l’any 2006 van construir el nou temple, ja va pensar en dedicar un espai especial perquè els pares i les mares amb nadons poguessin anar a missa sense por a distreure la resta amb els plors dels menuts. “És un espai força desconegut”, explica el claretià Nemesi Solà. Malgrat tot, quan les famílies s’apropen a la litúrgia, tenen aquesta opció. En diuen “el ploraner”. I és una sala separada de la nau per una paret de vidre. Hi ha altaveu per seguir el fil de la litúrgia, calefacció a l’hivern i aire condicionat a l’estiu.

El quart diumenge de mes, amb les famílies de la catequesi, celebren la missa familiar. Un àmbit en el qual tenen llarga experiència: “També vam ser els pioners en organitzar la Missa del Pollet per Nadal”, indica Nemesi. Ja fa 26 anys que convoquen els petits i els seus pares a les sis de la tarda la vigília de Nadal.

En línia de vetllar per la continuïtat dels joves a la parròquia, quan acaben l’etapa de catequesi de comunió, els conviden a participar del MIJAC, el Moviment d’Infants i Joves d’Acció Catòlica. Aquest moviment especialitzat, amb presència a Catalunya i les Illes Balears, acompanya els nois i noies en la fe els dissabtes a la tarda, a partir de diverses activitats de lleure educatiu. Actualment, en aquesta parròquia de Balàfia-Lleida, hi participen una seixantena d’infants i joves. D’entre ells, quatre joves ja han celebrat la confirmació i s’estan formant per ser-ne monitors el curs vinent.