Salta al contenuto principale

La Vocalia de Pastoral Juvenil i Vocacional de l’URC (Unió de Religiosos de Catalunya)organitza, amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, una tarda per conèixer la vocació religiosa amb cants, pregària, discussió de grup i presència de religioses i religiosos per respondre les preguntes que formulin els participants.
deu_crida.jpg
Organitza Vocalia de Pastoral Juvenil i Vocacional de l’URC
Lloc Casal Loiola, c) Balmes, 138. Barcelona
Dia Dia 31 de gener, diumenge
Hora 18.00-19.30
Transport Metro: L3 i L5 – FFGC Provença
Déu ens crida a ser persones que escolten
“La naturalesa li ha donat a l’home una sola
llengua i dues orelles, perquè pugui escoltar
el doble del que parla.” (Epictet)
Sembla que estem fets per escoltar, però la veritat és que no és tan fàcil, parlem i parlem com si tinguéssim dues llengües i una orella. Estem cridats, ens sentim cridats i responem a aquesta crida. L’escolta és la nostra millor aliada per descobrir i obtenir respostes que ens ajudin a caminar.
Escoltar a tots i des de tots, perquè no solament es tracta d’escoltar paraules, de dir paraules, sinó que també és necessari posar l’orella per escoltar no solament allò que es diu, sinó allò que traspassen els gests, la mirada… del qui ve al nostre costat i espera alguna cosa més que les nostres paraules. Espera la nostra escolta, la nostra acceptació; ja que vivim en un món on el soroll ho envaeix tot, s’apropia de tot i no ens deixa sentir, escoltar els altres, a nosaltres mateixos, i el que és més important, escoltar des del silenci.
Solament ell i des d’ell ens podem preparar per a l’escolta, perquè el silenci hi està
agermanat, és el coixí on seu per fer allò que millor sap fer: escoltar.
I es aquí, a la trobada del silenci amb l’escolta, on la nostra llengua descansa, on el nostre cor i les nostres oïdes es preparen per sentir allò que Déu vol dir-nos, allò que espera del nostre ésser consagrat. Ser allà on ens ha portat i ens porta aquella escolta, lloc on els altres vinguin a acollir el silenci i, allà, preparar les seves oïdes i el seu cor per escoltar aquell Déu que ens crida a ser “escoltadors” de tothom. El nostre món, la nostra societat, els nostres germans ens criden.
Ana Mª Domene, Germana Hospitalària del Sagrat Cor de Jesús

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.