El remei de les “esglésies lletges”

Llegeixo amb atenció les declaracions del president del Pontifici Consell de la Cultura del Vaticà, el ministre d’assumptes culturals del Papa, Gianfranco Ravasi, que va fer al llarg de la conferència d’ahir a la nit al nou Auditori de la Pedrera (direcció de les obres del qual va ser realitzat per grupidea): “hi ha (tantes) esglésies lletges o que imiten l’art d’èpoques passades” ... “les seves construccions arquitectòniques no l’han assimilat (referint-se a la teologia)” ... “Per desgràcia, s’ha oblidat la dimensió estètica en la teologia, amb excepcions com la de Von Balthasar” (personatge del qual ja parlava en l’anterior post), etc.

Parlar d’art i teologia sense re-citar les paraules sobre el divorci entre la cultura i la religió de Pau VI és qüasi impossible -al mateix nivell de inevitabilitat que la dita rahneriana “el cristià del segle XXI serà místic o no serà”-, però aquest és un divorci que ja dura molt temps i la citació acaba sent cansina i no gaire esperonadora. És en aquest sentit que sempre són benvingudes les iniciatives que puguin aportar llum en aquest espai desencontre com ara l'anunci de la participació del Vaticà en la Biennal de Venècia tot i que, al meu entendre, caldrà veure si aquesta serà només un foc d’encenalls o apuntarà camins per recòrrer conjuntament.

Mentrestant, què fem a casa nostra? No podem dir que no hi hagi reflexió sobre l’arquitectura sacra perquè, entre d’altres, hi ha iniciatives com el proper curs “Arquitectura i l’Art Sagrat i Icones de la ciutat de Girona” que promou el Bisbat de Girona o bé l’edició quadrimestral de la revista Taüll que edita el SICPAS (Secretariat Interdiocesà per la Conservació i Promoció de l´Art Sagrat), però encara estem lluny de poder organitzar un Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa com el que va tenir lloc a Ourense el 2007 i que va quedar recolllit en un llibre imprescindible de recent publicació: “Arquitecturas de lo sagrado. Memoria y proyecto”, coordinat per Esteban Fernández Cobián. Em consta que s’està fent el possible per organitzar un posgrau universitari sobre arquitectura religiosa a Barcelona. Esperem que la visita de Gianfranco Ravasi hagi ajudat a concretar aquestes propostes.