Una pàgina de còmic a la capella de l’escola

De les recerques que vaig fent sobre espai sacre en relació al món infantil, juvenil o educatiu cal notar iniciatives que no són pròpiament del ram de la construcció sinó que provenen del disseny i de l’acció o comunicació pastoral. Es tracta d’intervencions centrades en el mobiliari i “l’atrezzo” més que no pas en la forma de l’espai però no per això deixen de tenir interès. Aquest és el cas del grup ONcreaciones, un tàndem creatiu format per Pilar Ramírez i Jesús Mario Lorente, coneguts per les seves iniciatives editorials com ara la sèrie El rey de los mindundis, i autors del recent projecte per un nou oratori al col·legi dels Germans Maristes a Alacant. En aquest cas cal fer esment, primerament, de la nova ubicació de l’oratori, atès que s’ha cercat una aula cèntrica dins el complex escolar per tal que sigui de fàcil accés per a tota la comunitat educativa, volent indicar d’aquesta manera clara i senzilla la centralitat de la trobada amb Jesucrist com a font i motor de l’acció escolar. Pel que fa al simbolisme i iconografia de l’espai s’ha creat un retaule a mode de “finestres de còmic”, una manera de presentar els relats amb un llenguatge proper, que incorpora també el sagrari i un altar mòbil.

La “pàgina de còmic” ve emmarcada amb un títol que esdevé la clau de lectura de la intervenció, «Déu veié que tot era bo» (Gn 1,31), fent referència a la darrera frase del relat de la creació tot obrint un espai de diàleg i creació conjunta entre Déu i la humanitat. La citació d’encapçalament troba ressò en el globus de diàleg que serveix de tapa al sagrari i que porta la citació «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5), passant del primer al darrer llibre de la Bíblia i convidant a l’acció creativa de l’Esperit en la comunitat educativa. L’altar mòbil porta un frontal a mode de globus de diàleg en blanc, per tal de facilitar l’expressió d’allò que cadascú porta i ofereix a la celebració o bé, quan no té funció eucarística, serveix per il·lustrar temps litúrgics o esdeveniments escolars que es vulguin rellegir en clau de pregària.

Envoltant el sagrari i l’altar, dins del marc del retaule, apareixen set vinyetes més que actuen com metàfores de la dimensió espiritual de la persona. La primera vinyeta és un espai per a posar-hi plantes vives en referència a la natura i la cura de la casa comuna; la segona és un conjunt de coloms volant, símbol de pau i crida a la llibertat (Gal 5); a la tercera hi apareixen cinc bombetes de llum, una referència a textos bíblics evidents (per exemple Mt 5,15); a la quarta hi apareixen dues mans que van a l’encontre, una picada d’ullet a la pintura de la creació a la Capella Sixtina de Miquel Àngel, que indica la dimensió vertical i el diàleg entre Déu i la humanitat; la cinquena conté cors de diferents colors, una imatge de la pluralitat i la unitat de la comunitat dels creients (Fp 2,1-11); a la sisena hi trobem la creu, símbol del camí i proposta cristiana; finalment, a la setena vinyeta, hi trobem un munt de lletres sense ordre aparent però on destaca la paraula “amor”, com nucli del missatge evangèlic i referència velada a la tasca dels docents (1Jn 4,8).

Complementant l’actuació del retaule, trobem a la paret oposada 12 mans de colors alineades fent referència als 12 apòstols, els seguidors de Jesús, i on hi apareix encara una tretzena mà de majors dimensions amb un altre globus de diàleg, a mode de petita pissarra, que és una invitació personal al seguiment de l’Evangeli. Pel que fa a la il·luminació, s’ha contemplat un sistema de dues fases independents i regulables per facilitar la creació de diferents ambients mentre que, a les finestres, s’ha col·locat estors enrotllables per matisar l’accés de llum solar.

L’actuació de ONcreaciones, al meu entendre, no apareix com un “bolet creatiu” sinó que enllaça amb una llarga tradició de pastoral d’arrel bíblica que retrocedeix als retaules barrocs i, més especialment, al que es coneix com Biblia pauperum (“Bíblia dels pobres”). Aquestes eren una recopilació de làmines catequètiques populars del s.XV amb imatges impreses en xilografia on es feia ressonància d’un fet del Nou Testament en relació a d’altres textos de l’Antic Testament. Si les Biblia pauperum eren, per dir-ho d’alguna manera, la “novel·la gràfica” de l’època, el retaule de ONcreaciones és la concreció plàstica del relat bíblic per als alumnes d’avui.