Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa

El diumenge 28 d'abril les urnes es converteixen de nou en recipients de vots amb un poder de delegació de condicions sovint imprevisibles. Sempre, en una jornada de votacions, em venen al cap les paraules de Rousseau al Contracte Social, escrit el 1762: «Per poca influència que la meva veu pugui tenir en els negocis públics en tinc prou amb el dret que tinc de votar per imposar-me el deure d’assabentar-me’n.» El dret que tinc a votar m’imposa el deure d’instruir-me. Avui, els mitjans de comunicació i les xarxes socials a través de la tecnologia em proporcionen moltes informacions, però a la vegada m’inoculen tanta o més quantitat de desinformació. Instruir-me implica prestar la màxima atenció per filtrar els continguts que rebo amb la finalitat de detectar la veritat, el biaix manipulatiu dels eslògans, la càrrega emocional orientada a decantar el meu vot per ressorts afectius de vegades inconscients, per pors inconfessables explotades sense consciència pels equips de campanya…

Rousseau al mateix llibre, unes línies més avall de la cita anterior, escriu: «L’home neix lliure, però en tot moment es troba encadenat.» Sovint, posem atenció només a les cadenes exteriors, que són moltes i variades. Malparlar dels mitjans de comunicació acostuma a ser una pràctica força comuna. El papa Francesc va dir que un pecat de la premsa és la coprofília, l’amor per la cosa bruta, per les porqueries informatives. N’hi ha que les produeixen i les publiquen, però servirien de ben poc si les persones no practiquessin la coprofàgia, és a dir, les consumissin, se n’alimentessin i engrossissin l’audiència dels mitjans que les divulguen. La batalla per la llibertat comença al cor de cada persona. A poc a poc, creixem en consciència ecològica i en la necessitat de tenir cura del planeta. Les deixalles són visibles. No obstant això, queda un pas molt més subtil: l’ecologia espiritual, que rebutja la mentida, l’insult, l’odi, la manipulació…

Sempre que defenso un dret cal preguntar-se: qui té el deure de garantir-lo i com s’ha d’exercir?

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.