Trobar-se, lloc on quedar entre el trànsit de les obligacions; lloc de gratuïtat on donem un respir al temps i la possibilitat a un diàleg sincer. Recorrem les possibilitats d'aquests espais de trobada acompanyats per alguns exemples desenvolupats per T113-Taller d'arquitectura a Barcelona.
1_Trobar un cor que celebra.
Ens trobem per celebrar esdeveniments, també per celebrar la fe. Una taula ben disposada, un espai acollidor, una llum adequada ... són trets ineludibles per trobar-nos al cor de la celebració
Exemple 1: Reforma de l'església escolar de Lestonnac-Barcelona.
En aquest primer exemple s'ha buscat convocar la comunitat entorn de la taula de la Paraula i la taula de l'Eucaristia. Per això s'ha passat d'una composició lineal a una més central, derruint l'antic presbiteri per crear un altre nou de fusta que s'allarga fins a dos de les capelles laterals, que ara també s'ocupa amb bancs. Una graderia mòbil de fusta separa el nou àmbit del presbiteri respecte un espai posterior que actua a manera de capella del Santíssim i que desapareix quan la grada es corre cap enrere per a les grans celebracions, podent adaptar així l'espai celebratiu al nombre de participants. Marcant la nova centralitat s'ha disposat un baldaquí circular suspès del que penja un crucifix, assenyalant la presència de Crist en els tres mobles del presbiteri situats: seu, altar i ambó.
L'actuació també ha tingut en compte el carisma de l'orde i la possibilitat de diferents dinàmiques i ús pastoral de l'espai creant uns retaules mòbils situats a les capelles laterals. Aquests elements contenen un mosaic de vinils de llapis de colors en la seva part frontal mentre que, a la part posterior, s'ha disposat una pissarra per retoladors.
Trobar un cap que reflexiona.
Nos encontramos para charlar con amigos, interrogarnos i dilucidar pensamientos, también para dar razones de nuestra esperanza (1Pe 3,15). El espacio no puede ser neutro, sino que debe ser capaz de transmitir una buena noticia, comunicar una cierta narración simbólica. La disposición de elementos o las formas i los materiales que se usan en un espacio pueden ayudar a “hacer hablar” al espacio más allá del acto celebrativo.
Exemple 2: Capella de Sant Ignasi a la residència dels jesuïtes
En aquest segon exemple es va transformar una capella de la residència principal dels PP. Jesuïtes amb una clara intenció comunicativa: plasmar plàsticament l'espiritualitat ignasiana derivada dels Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola.
Donada la seva proporció lineal, es va dividir el seu costat més gran en quatre panells que arrencaven de la part inferior i es doblegaven cap als finestrals superiors de la paret oposada, recreant així la Cova del Santuari de Manresa, lloc on es van escriure els Exercicis. Aquests quatre panells responen, al seu torn, a les quatre setmanes dels Exercicis, que queden caracteritzats per un mural de tela de sac - Sant Ignasi era conegut com el "home de sac" per la seva vestimenta de pelegrí - i es vinculen a una de les contemplacions que es proposa per a cada setmana. En el tercer panell, corresponent a la contemplació de la Passió de Crist, és on se situa el nou presbiteri, ajudant a una celebració de forma assembleària.
Per sota dels finestrals de la paret oposada als panells verticals, es disposa un panell corregut de forma horitzontal que incorpora l'skyline de la muntanya de Montserrat, el mateix que veuria Sant Ignasi des de la Cova, que culmina amb una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que mira cap a l'altar acompanyant als participants. Aquest mateix panell horitzontal es doblega i entra en el petit espai de vestíbul, on es disposa una talla de fusta de Sant Ignasi que rep el visitant amb la definició dels Exercicis de fons.
Trobar un cos que es relaciona.
Ens trobem per estar amb el món, també per ser útil i ajudar els altres. Per això comptem amb les nostres mans, la nostra paraula i el nostre cos, en definitiva.
Exemple 3: Projecte d'Capella Efímera
Aquest tercer exemple neix d'un concurs de capella efímera o transportable. La idea era embolicar l'espai amb una tela metàl·lica que remetés a la xarxa d'un pescador, sent la creu el pal i la tarima la barca que navega per l'espai urbà. Aquests materials permetien un transport fàcil i, sobretot, possibilitar diferents tipus de celebració o espais d'oració en diversos llocs. L'espai religiós es presenta carregat de significat - l'església que peregrina per la terra - i que obre el seu interior, com a espai de trobada, a tot aquell que ho vulgui visitar.
(Article publicat el passat mes de novembre a la Revista de Pastoral Juvenil)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.