Joan Rigol: “La democràcia és un projecte de convivència”

(Laura Mor –CR) Contra el desprestigi de la política, més sentit de comunitat. És el mestratge de Jacques Maritain heredat per Joan Rigol. El recull en el llibre que acaba de publicar Viena Edicions i la Fundació Joan Maragall amb el títol Restaurar la política. A propòsit de Jacques Maritain.

“Aquest llibre és una reflexió de la política des del punt de vista de ser cristià”, explica l'autor. Per a ell “la democràcia és un projecte de convivència”. I “per ser cristià dins la política ha d'haver-hi una actitud personal de compromís”. Això té més sentit per a Rigol que no pas “convertir-se en un grup de pressió”.

El francès Maritain va viure un context històric, polític i social molt diferent del nostre, a cavall de les dues guerres mundials. Joan Rigol, acompanyat del pare Manel Pousa i del president Artur Mas, van fer l'exercici d'actualitzar el seu pensament durant la presentació que va tenir lloc dimecres a la Casa del Llibre de Barcelona.

Creativitat i llibertat

Segons Rigol, un punt central del seu pensament és l'intent de desenvolupar un humanisme teocèntric. És a dir: “La persona està feta per transcendir-se a ella mateixa”. Rigol va reivindicar “la llibertat com a capacitat creativa”, així com la necessitat d'aterrar els valors humanístics en la concreció quotidiana. En paraules de Maritain: “El polític s'ha d'embrutar les mans però no el cor”.

En l'exercici d'actualitzar Jacques Maritain, Rigol s'ha preguntat: “Com anem a Catalunya com a comunitat humana?”. Davant dels que parlen de “fractura social”, ha diferenciat els que se'n preocupen dels que “en parlen perquè en realitat desitgen que hi hagi fractura”. Per a Rigol “la bipolarització no és negativa”; però sí que ho és “perdre el sentit institucional”. Com el fet d'afeblir el Parlament de Catalunya com a “estructura de diàleg”. “Si volem convertir la democràcia només en el compliment d'una llei perquè no xoquem els uns amb els altres, estem fent de la democràcia en un codi de circulació”, ha criticat Rigol.

En el procés d'emancipació política de Catalunya, Rigol ha reivindicat “la màxima transversalitat possible”. Com a polític entén que “la força de la gent és la societat civil”. I que el projecte que defensa passa per “una comunitat el més humanitzada possible”. A favor d'aquesta construcció comunitària apunta quatre eixos clau de mobilització: evitar la marginació, fomentar l'emprenedoria, establir un pacte per l'educació i d'entesa cultural. “Si som un poble no ha d'haver-hi cap català a la cuneta”, ha subratllat.

“Que mai em tanqui als altres”

“Aquest llibre m'ha reincorporat en l'evangeli i en el sentit de la meva fe”. El sacerdot i activista social i polític Manel Pousa va estudiar a França els anys seixanta, on va conèixer Maritain. Amb la seva intervenció ha recuperat la pregària 'Acollir el germà'. Considera que “expressa el sentit de Maritain i dels existencialistes”. El text situa la dificultat d'obrir-se a l'alteritat: “Senyor, com em fatiguen els altres, com em fatiguen tots aquells que m'has donat per germans”. I reconeix les “ganes de tancar-me en el cercle meu íntim, del grup d'amics, d'aquells que he comprès d'entrada i m'han comprès aviat”. Per això resa “que mai em tanqui als altres”. Pousa diu que aquesta pregària “acostuma a ser un dels meus salms perquè retrata la meva situació actual”.

Des del compromís del cristià, Pousa explica que quan li van demanar formar part de la llista de Junts pel sí -“de forma decorativa”, puntualitza- “alguns companys em van dir que els havia decepcionat”. Home de carrer, Pousa ha apuntat la seva preocupació per “la pedagogia i l'educar”. I ha alertat de “no caure en la paraula fàcil ni en la demagògia”.

“El sentit profund de l'acció i el sacrifici”

Per la seva banda, el president Artur Mas ha agraït la publicació del llibre de Rigol i l'ha definit com “una lectura tranquil·la i il·luminadora”. Mas ha criticat l'excés de partidisme, de “curt terminisme”, d'hipocresia i de cinisme. Són “massa presents a la vida pública”, ha constatat. Com a contrapunt ha dit: “És una grandesa que la gent s'empoderi d'un projecte col·lectiu”. Del que passa a casa nostra ha aplaudit “el sentit profund que determinada gent està demostrant de l'acció i del sacrifici”. Així, Mas considera que “davant del dèficit, les mancances i misèries conegudes, aquestes grandeses ens fan més forts”.

“Malgrat les enormes contradiccions, mediocritats, contrasentits i misèries em declaro un optimista sobre el progrés de la humanitat”, va dir en obrir la seva intervenció. Mas va apuntar la dificultat de practicar la coherència entre la paraula i els fets. Com fer-hi front? “En la llum intermitent de la consciència, que és com un far que orienta, hi ha la manera de resoldre aquestes contradiccions inherents a la política i a la condició humana”, ha conclòs.

L'acte, presentat per Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall, ha comptat amb la presència de Jordi Pujol, Núria de Gispert, Antoni Matabosch, Jaume Dantí, Pere Fàbregues, Josep Maria Jubany, David Jou, Enric Puig, Montserrat Coll, Eduard Sala i Jaume Angelats entre d'altres.