Rovira Belloso, un gran mestratge

(Josep M. Carbonell – President de la Fundació Joan Maragall) Aquest diumenge a la tarda he estat a la Parròquia de Sant Raimon de Penyafort per acomiadar-me de Mossèn Rovira. He agraït molt no haver d’anar a un tanatori i, així, retrobar-me amb ell en la que va ser la seva última parròquia. Com m’agradaria altres comiats poguessin fer-se d’aquesta manera!

Allà m'han vingut molts records del seu mestratge. El primer, l’any 1975, en una trobada del MUEC, amb aquella magnífica conferència que ens va donar a un grup d’estudiants i consiliaris sobre el significat del compromís evangelitzador dels moviments d’Acció Catòlica. Recordo els “tres nivells d’evangelització”: fer que les coses siguin allò que han de ser, lluitar per la justícia, i l’anunci explícit de la Bona Nova de l’Evangeli. Aquella conferència va ser clau per evitar que els moviments no fossin només espais de formació pre-política i que incorporessin en la seva identitat la dimensió evangelitzadora i eclesial.

Després vaig tenir el privilegi de compartir amb ell el patronat de la Fundació Joan Maragall durant més de vint anys. Quinzenalment ens trobàvem per seguir de prop la vida cultural del país i per treballar en la relació fe i cultura que forma part de la missió de la Fundació. Sí, per mi va ser un gran privilegi!

Acompanyant persones

Vaig poder conèixer a un home molt senzill, que els caps de setmana anava a la parròquia del Gornal a L’Hospitalet amb la gent pobre del cinturó roig, amb una intel·ligència serena i ordenada que partia d’una capacitat d’escolta poc habitual en els grans personatges, a una persona bona i molt respectuosa amb les vides i opcions dels altres, a un filòsof i teòleg de la vida i de la cultura que feia teologia llegint la realitat i la condició dels homes i dones d’ara i avui, i a un mestre en els camins sempre insondables de l’Esperit on va acompanyar moltíssimes persones.

El meu últim encontre amb mossèn Rovira va ser fa un any quan amb l’Antoni Matabosch i en Pere Lluís Font li portàrem un exemplar de la revista Qüestions de Vida Cristiana dedicat a ell amb motiu dels seu noranta aniversari. Fou un encontre breu però intens, emocionant. Mantenia la seva lucidesa de sempre.

El llegat de Josep Maria Rovira Belloso és immens. Durant aquestes setmanes es parlarà molt de la seva obra teològica i els aconsello la revista publicada per la Fundació Joan Maragall i l’Abadia de Montserrat. Crec poder dir que en Mossèn Rovira i Belloso ha estat el més gran teòleg català del segle XX i un dels grans personatges de l’Església catalana. Però més enllà del seu llegat teològic quedarà la petjada pastoral i espiritual de les persones que ens sentim hereus del seu mestratge, de la seva concepció de la missió de l’Església assentada en el Concili Vaticà II, del seu testimoniatge humà i de la bondat que ens ha ofert durant tants i tants anys. Probablement és el record que més perviurà.

Josep M. Carbonell és president de la Fundació Joan Maragall i degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna