(CR) Aquest divendres Catalunya Religió obrim 'La sèrie dels ex'. Una col·lecció d'entrevistes a religiosos i religioses que han tingut un càrrec de responsabilitat en el passat i que avui continuen en actiu des d'un àmbit més discret. La disponibilitat, el servei i la humilitat són valors genuïns que coincideixen amb aquests perfils.
Els ordes i les congregacions no ostenten càrrecs vitalicis i els seus dirigents són escollits per processos democràtics. A diferència d'un bisbe, que assumeix la direcció d'una diòcesi fins l'edat de jubilació, un provincial governa sempre per un període limitat en el temps. Acostumen a ser mandants de tres o quatre anys, prorrogables a un màxim de vuit.
El fet comunitari també és present en els diferents relats que presentem. La vida religiosa significa compartir estones de la pregària, però també el menjar de la nevera. Fan vida entre iguals. Qui abans governava la institució potser ara ha de plegar mitjons, fer ceràmica o coordinar un servei pastoral molt concret.
Acusen la davallada de vocacions. I més enllà de qüestions estructurals, troben a faltar el relleu que els permetria dedicar-se plenament a l'acompanyament espiritual. És el rol que han assumit els ancians en les comunitats tradicionals. Qui acumula experiència i hores d'escolta activa, pot orientar millor els qui estan en recerca. En un segon terme, els 'ex' que entrevistem, també acompleixen aquesta funció de consellers.
La sèrie comença amb el jesuïta Lluís Magriñà, que va ser l'últim provincial a Catalunya abans de la reestructuració de la Companyia de Jesús a Espanya. També entrevistarem religiosos i religioses d'altres institucions com La Salle, Vedruna, l'Escola Pia, la Companyia de Maria i les Benedictines.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.