(CR) La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB) o Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona és la biblioteca conservada més antiga de la ciutat. Fundada el 1772, conserva considerables col·leccions de fons antics i moderns, sobretot rellevant en teologia, ciències eclesiàstiques i humanitats, amb un total de 360.000 volums. Ara, la Biblioteca Episcopal ha iniciat el projecte de micromecenatge Apadrines? per restaurar, preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodia.
Amb aquesta iniciativa la Biblioteca "vol posar en valor el seu fons patrimonial", afirmen els seus impulsors, un patrimoni "que pertany a tota la societat i que cal, doncs, conservar i preservar per a les generacions futures". I és per això que volen implicar com més institucions i particulars millor en la seva preservació. El projecte és "reflex també de la nostra responsabilitat social i el nostre compromís vers la societat i la cultura del país".
El projecte Apadrines? s'emmiralla en d’altres projectes similars d’apadrinament en format de micromecenatge social que ja han impulsat altres institucions i biblioteques angleses i catalanes, amb el propòsit de recollir fons per a poder restaurar, preservar i conservar el patrimoni bibliogràfic i documental que custodien.
Tres manuscrits i dos incunables
En el cas de la Biblioteca Episcopal de Barcelona els escollits per iniciar la restauració a través de les microdonacions són cinc, tres manuscrits i dos incunables. Aquests llibres que inicien el projecte no són només llibres de temàtica religiosa. Hi ha exemplars sobre història, ciències naturals, retòrica, o geografia.
En primer lloc, un volum que conté dues obres manuscrites relligades juntes. D’una banda, hi ha unes Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona. Obra anònima però atribuïda a Pere III el Cerimoniós. També se la coneix com a Crònica de Sant Joan de la Penya. Està datada al segle XIV, i és sens dubte una de les obres clau de la literatura i la cultura catalanes a l’Edat Mitjana.
I de l’altra, una còpia del Llibre del tresor de Brunetto Latini, posterior i datada possiblement al segle XV. Latini fou notari i filòsof, i arribà a ser Canceller de la República de Florència. Està considerat com un dels personatges clau en el desenvolupament del pensament polític humanista durant la Baixa Edat Mitjana.
En segon lloc, la Geografia de Catalunya de Pere Gil. Jesuïta, fou mestre en arts i doctor en teologia. Va ser també rector dels Col·legis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, a més de provincial de la Corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. L'obra a apadrinar és un manuscrit original escrit per Pere Gil, del 1600, i que forma part d’una obra més amplia en 4 volums, la Història Cathalana, escrita entre 1598 i 1602. La “Geografia” és el primer llibre, i porta el títol Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya. Aquesta obra va romandre inèdita fins el 1949, quan fou transcrita i editada per Josep Iglésies.
En tercer lloc, un manuscrit del 1466 de l’obra Historiae Alexandri Magni Macedonis, de l’historiador romà Quint Curci Ruf, especialitzat precisament en la vida d’Alexandre el Gran. De fet, aquesta és l’única obra que se li coneix. Es tracta d’un conjunt de 10 volums, dels quals els dos primers estan perduts i els altres vuit resten incomplets. L’obra va agafar volada a partir de l’Alta Edat Mitjana, quan comencen a aparèixer els primers manuscrits. Per l’explicit, aquest manuscrit podria ser una còpia d’un altre d’anterior, escrita per l’humanista italià Lorenzo Valla uns anys abans. En l’exemplar que conserven a la Biblioteca Episcopal hi troben caplletres ornades amb incrustacions d’or, i orles amb motius florals i geomètrics.
En quart lloc, el segon incunable de la col·lecció. Una Naturalis Historia completa, amb els trenta-set llibres, impresa a Venècia per Nicolaum Ienson Gallicum el 1472. És una enciclopèdia sobre ciències naturals escrita per Plini el Vell, en llatí Gai Plini Segon, entre els anys 77 i 79 després de Crist. La Naturalis Historia és una completa enciclopèdia sobre ciències naturals, en què s’estudien des de l’astronomia, la geografia, l’antropologia, la zoologia, la botànica, la jardineria, la medicina o la mineralogia, entre d’altres disciplines.
I finalment, un missal romà imprès a la ciutat italiana de Nàpols, per l'impressor Mathias Moravus. Text amb lletres gòtiques, està a dues tintes i a dues columnes. És un dels incunables provinents de l'antiga biblioteca del Col·legi de la Companyia de Jesús de Barcelona, que fou un dels gèrmens de l'actual Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona.
Les aportacions, a partir dels trenta euros
Les donacions, que poden ser a títol individual o a través d'alguna empresa o institució, comencen amb 30€. Es pot fer l'aportació a través de la pàgina web de la Biblioteca, a través de xec, transferència o targeta.
Entre els fons de la Biblioteca Episcopal destaca una col·lecció de 95 incunables, 514 manuscrits, alguns d'ells escrits fins i tot en àrab, el més antic dels quals és del segle XIV. També és important la col·lecció d'aproximadament 10.000 goigs, del segle XVII fins a l’actualitat, quantitat que la confereix com una de les col·leccions de goigs més importants de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.