Salta al contenuto principale

Arran la situació que viu el nostre país m’he preguntat força vegades quina hauria de ser l’actitud de la institució universitària, del seu claustre i del personal d’administració i serveis en relació amb els estudiants i la societat en general. Sent conscient del poc espai per filar prim, proposo —a títol personal— un breu decàleg. Faig la relació des de l’escenari d’una universitat d’inspiració cristiana.

Les cinc primeres idees fan referència a aspectes institucionals i del col·lectiu: 1) Ser fidel a la missió i als valors de la institució universitària. Mantenir el servei a la societat i als joves amb exemplar qualitat des de l’humanisme cristià. Conrear internament i proclamar externa l’aspiració del model de societat —en el nostre cas— lliure, pacífica, democràtica i pluralista. 2) Assumir amb adequació a cada entorn les tres funcions que el papa Francesc va apuntar fa poc temps per a les universitat d’arreu: promoure la cultura del discerniment, la proximitat i la solidaritat. 3) Posicionar-se institucionalment davant del «trepig de línies vermelles», prioritàriament, la vulneració dels Drets humans i dels principis de la Doctrina Social de l’Església. 4) Redescobrir la universitat com una institució generadora d’interdependències per la seva vocació al desenvolupament de vincles, cooperació i servei global i local. Superar dependències i independències contradictòries amb l’esperit universalista. 5) Prendre consciència i ser coherents amb el debat que sovint tenim en la vida interior de les facultats entre «legalitat» (sistema normatiu) i «legitimitat».

Les cinc restants fan referència prioritària a les persones: 6) Compatibilitzar els drets de tothom i, fins i tot si arribés el cas, defensar-los. Permetre la llibertat de manifestació i d’expressió sense que perjudiquin l’activitat acadèmica i professional. 7) Generar als estudiants molta confiança educativa. Mostrar acollida i proximitat per compartir les seves expectatives, esperances, temences i emocions. Que no vegin els gestors ni els professors com a apologetes d’opcions concretes. 8) Afavorir el pensament crític i la cerca dels fets objectius. 9) Promoure un clima de respecte, diàleg, llibertat i pluralisme. 10) Testimoniar i cridar al compromís per la serenor, la pau i la convivència.

Publicat a Catalunya cristiana, núm. 1989, 5 de novembre de 2017, p. 14.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.