Llocs de culte a les guies d'arquitectura moderna de BCN

Sovint hi ha gent que em pregunta si hi ha esglésies modernes que valgui la pena visitar a Barcelona. Deixant a banda el cas particular de la Basílica de la Sagrada Família, la resposta és afirmativa tot i que la pregunta comporta una altra afirmació, i és que el patrimoni arquitectònic religiós modern és un gran desconegut a casa nostra.

Si ens fixem en les revistes especialitzades d'arquitectura dels darrers vint anys veiem que gairebé no apareix cap cas d'arquitectura religiosa moderna a Catalunya. Hi ha una breu menció al projecte de la nova Parròquia de Sant Enric d'Ossó, obra de OAB, a l'Hospitalet del Llobregat, del núm. 58 d'Arquitectura Viva (1998) i para de comptar.

Al número sobre arquitectura sacra de la revista En Blanco (núm. 11. Any 2013) tampoc hi apareix cap cas localitzat a Catalunya, sí hi apareix l'església i centre parroquial de San Jorge, a Pamplona (Tabuenca&Leache Arquitectors); parròquia de Iesu, a San Sebastià (Rafael Moneo); centre parroquial del Bon Pastor, a Ponferrada (Vicens+Ramos). A la mateixa revista, en el núm. 21 del 2016, dedicat a la rehabilitació en formigó, apareix un cas de recuperació d'un espai dessacralitzat en l'auditori de l'auditori en l'antic convent de Sant Francesc a Santpedor, obra de David Closes. Al monogràfic "Recent sacred space" de la revista Architecture and Urbanism, núm. 495 (2011), només hi apareix un cas a l'Estat Espanyol que és el centre parroquial de Rivas-Vaciamdrid (Vicens+Ramos). Al lliurament "Spaces of the esperit" de la revista Arquitectura Viva, núm. 192 (2017) no apareix cap cas situat a Catalunya; mentre que al monogràfic "Recintos religiosos" de la mateixa revista AV, núm. 95 (2002), podem trobar-hi el cementiri municipal de Igualada (Miralles&Pinós). Fins aquí el meu rastreig pel revister.

(Construcció de la parròquia de Sant Lluís Gonzaga)

Si anem més endarrere en el temps i agafem guies d'arquitectura moderna a Barcelona el panorama tampoc és molt afalagador, tot i que sí trobem diferents referències. A la genial "Barcelona: Guía de arquitectura moderna. 1860-2002" (Actar, 2002), de Manuel Gausa, Marta Cervelló i Maurici Pla, si ens situem a partir del 1950, deixant de banda el modernisme, el noucentisme i la posguerra, la primera referència que trobem és l'església parroquial de Sant Jaume de Badalona (Antoni de Moragas i Gallissà, 1957-58), després hi ha una breu referència al barri del Congrés Eucarístic i l'església parroquial de Sant Píus X (Josep Mª Soteras Mauri, 1958), una menció a l'església de les Llars Anna G. de Mundet (Manuel Baldrich, 1954-57), i ja passem a la parròquia del Pare Abraham, el que va ser el Centre Ecumènic dels Jocs Olímpics de Barcelona (Josep Benedito i Agustí Mateos, 1990-92). Això és tot.

Finalment, a la guia "Barcelona arquitectura moderna 1929-1979" (Polígrafa, 2006), de Patricia de Muga i Laura García Hintze, l'arquitectura religiosa hi és més present tot i que apareix gairebé només en la situació i el context de determinats barris, com la referència a la parròquia de Santa Tecla (Josep Soteras i Mauri, 1961-65), la parròquia de Sant Medir (Jordi Bonet i Armengol, 1958-60), la parròquia Santa Joaquima de Vedruna (Dou Mas de Xaxàs, 1967), la parròquia de El Redemptor (Bohigas-Mackay-Martorell, 1962-68), i la parròquia de Sant Ambròs (Cèsar Martinell, 1971). Els edificis de culte que sí tenen la sort de poder comptar amb fitxa pròpia són l'església parroquial de Sant Lluís Gonzaga (F. Escudero i J. A. Torroja, 1970) i la mencionada parròquia de Sant Jaume de Badalona.

Conclusions:

• Donat el protagonisme de la Basílica de la Sagrada Família, seria desitjable la publicació d'una guia d'arquitectura religiosa moderna a Barcelona per aquells estudiosos interessats en el tema.
• Els llibres especialitzats publicats en castellà fan escàs ressò de l'arquitectura religiosa moderna a Barcelona. Suposo que el fet idiomàtic tampoc deu ajudar a la recerca.
• Cal posar en valor aquest patrimoni perquè són documents "construïts" de primer ordre pel que fa a la reflexió eclesiològica (Què és l'Església? Com es relaciona amb la societat?, etc) i també pel que fa a la seva pròpia tipologia arquitectònica (Edificis de culte, de llums considerables, aplicació de sistemes compositius i constructius, etc).