(Salesians) Fa tres anys va ser triat president de Càritas Europa, des de fa 13 anys és bisbe de Gant (Bèlgica) i fa més de 46 anys que és sacerdot. Però sense la inesperada visita d'un missioner, un oncle llunyà a Xina, ningú no sap quina seria la manera de viure de Luc Van Looy.
Des de fa anys, aquest bisbe salesià i exvicari del rector major entre els anys de 1996 i 2003, ha fixat la seva mirada cap a al passat. Fruit d'aquesta recerca ha escrit el llibre-entrevista 'La guia silenciosa de Déu' que va se lliurat a Ángel Fernández Artime, l'actual rector major.
Quin és el tema principal del llibre?
És la meva experiència salesiana des de la meva joventut fins a l'actualitat. La pregunta que ens vam fer al principi del llibre (Netwerker voor de mensen van Déu) va ser: “Com intervé Déu en la història d'un home?”. Mirant cap a enrere ens vam adonar d'alguns esdeveniments de la vida que, individualment, no són fàcils de comprendre. No obstant això, hi ha moments en la vida, amb fe, en els quals es pot albirar la suau guia de Déu.
Aleshores, com és que es va fer salesià?
És el punt principal. Estudiava en l'escola dels jesuïtes i vaig suspendre una matèria. Els jesuïtes van suggerir al meu pare que m'enviaren a un internat i van aconsellar dues opcions: els redentoristes o els salesians. Un dia durant l'esmorzar discutíem els meus pares i jo sobre on havia d'anar i d'improvís va arribar un oncle llunyà, un sacerdot missioner a Xina que hi venia diverses vegades a l'any, i li va dir als meus pares: “Si desitgeu educar bé al seu fill, envieu-lo amb els salesians”.
Recorda altres “coincidències”?
Sí. Aquest missioner parent va morir a Xina dues setmanes abans que jo marxés de missioner cap a Corea i em va deixar el seu calze. Una vegada a Corea, hi vaig descobrir el meu carisma missioner. Però si no hagués anat a Corea mai hauria sigut inspector, perquè Bèlgica era una inspectoría molt gran. Com a superior de Corea em van cridar per a assistir al Capítol General i hi vaig ser triat Conseller General. I si jo no hagués estat a Roma no m'haurien triat com a bisbe perquè al Vaticà em coneixien com el vicari del rector major.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.