Un nou orgue per a la basílica de la Mercè

(Glòria Barrete –CR) El 18 de juliol de 1936 Barcelona comptava amb setanta orgues de tubs. L'endemà quedaven en peu dotze, i una setmana més tard en quedaven només set. La guerra va provocar la destrucció de nombrós patrimoni de la ciutat. És entre 1940 i 1945 que es construeix l'orgue actual de la basílica de la Mercè de Barcelona. Se li encarrega a Gaietà Estadella, mestre orguener, però mor el 1944 deixant-lo inacabat. Una iniciativa de la Germandat de la Mercè, recolzada per l'Obra Social La Caixa, vol dotar a la basílica barcelonina d'un dels millors orgues de tota Europa.

Des de la mort del mestre orguener Estadella l'orgue de la Mercè ha patit moltes restauracions. Calia començar de nou, calia un nou orgue, i ha estat a través de la Germandat de la Mercè que s'ha posat fil a l'agulla i s'ha endegat l'ambiciós projecte. "Calia dotar a la ciutat de Barcelona d'un dels millors orgues d'Europa i el millor de Barcelona", ha explicat Ignasi Riera, president de la Germandat.

Recuperant una tradició catalana

Es va decidir, doncs, mitjançant concurs, que la construcció del nou orgue aniria a càrrec del mestre orguener Gerhard Grenzing i del seu taller al Papiol. La inauguració del nou orgue està prevista pel segon semestre de l'any 2018 i volen que sigui "un instrument de transmissió d'actes religiosos, artístics i culturals".

Grenzing, natural d'Hamburg, fa dècades que està instal·lat al Papiol on té el seu taller de construcció. Amb un equip de divuit persones que provenen de set nacions diferents, han participat en la construcció i restauració d'orgues catalans com el de Santa Maria del Mar o el del Palau de la Música.

"Barcelona va ser un gresol únic a tota Europa, amb mestres forans que van fer una escola pròpia", ha afirmat Grenzing. Amb la construcció d'aquest nou orgue a La Mercè volen recuperar "tradicions catalanes amb tecnologia innovadora europea", que el taller ja ha practicat a d'altres indrets com París.

Increment de registres i tubs

El nou orgue de la basílica comptarà amb quaranta-dos registres i 2.800 tubs, que suposaran un increment considerable comparat amb l'actual que compta amb divuit registres i poc més d'un miler de tubs. Tubs de metall, tubs de fusta, varilles de fusta de cedre o materials com la pell de xai o de vaca són alguns dels materials que tindrà la nova construcció. El nou orgue de La Mercè serà apte per interpretar tot tipus de música i de diferents èpoques.

Una nova construcció que pretén també ser "instrument d'atracció pel turisme", ha expressat Joan Martínez Porcell, rector de la basílica de La Mercè, i eina d'autofinançament pel temple "a favor de fer una atenció més gran als més pobres".

La iniciativa de recuperació del patrimoni de la basílica tindrà un cost aproximat d'un milió d'euros, dels quals el 75% serà finançat per l'Obra Social La Caixa. La resta està previst recaptar-ho a través del micromecenatge de la ciutadania. S'ha engegat una campanya d'apadrinament de tubs de l'orgue que van des dels 50 euros que costa el tub més petit fins els tres mil euros dels tubs més grans que compten amb uns cinc metres d'alçada.

L'última Mercè de l'actual orgue

Un nou orgue que per a La Caixa "és una inversió patrimonial de projecció futura", i que permetrà un cop inaugurat dotar a la basílica d'una programació estable de concerts d'orgue. Una recuperació de patrimoni que per a l'organista de la basílica, Hèctor Paris, "era una necessitat molt gran de la ciutat". Paris ha patit en primera persona la dificultat d'estudiar amb algun orgue en condicions, "per fi els organistes que es formin a la ciutat no hauran de marxar fora".

L'orgue actual seguirà en funcionament fins a l'octubre d'aquest any, "aquesta serà la darrera Mercè d'aquest orgue", han explicat. Un cop el nou orgue estigui a punt, l'actual es desmuntarà i s'emmagatzemarà a l'espera de trobar un nou comprador de l'element sonor perquè el pugui ubicar en un altre lloc.