El papa als Maristes: "Busqueu nous llocs i maneres d’educar"

(Champagnat) Després de la trobada amb el papa Francesc el passat 10 d'abril, el català Emili Turú, Superior General dels germans Maristes, parla de les seves impressions al Vaticà. La reunió, celebrada amb motiu del bicentenari de la fundació i institut, va ser una oportunitat per parlar de la congregació i reflexionar de temes tan importants com l'educació. Posteriorment, els Maristes també van fer pública de forma integra la carta que els va dedicar el papa Francesc.

Per què es va fer aquesta audiència?

Estem celebrant el bicentenari de la fundació de l’Institut i, d’altra banda, el XXII Capítol general tindrà lloc el mes de setembre d’aquest mateix any a Colòmbia. Així doncs, ens va semblar important demanar un missatge al papa per a tots els maristes de Champagnat amb motiu d’aquestes celebracions.

On es va celebrar l’audiència i com va ser el to d’aquesta trobada?

Com és habitual tractant-se d’una audiència privada, va tenir lloc a la Biblioteca privada del Palau Apostòlic. El lloc és molt impressionant: abans d’arribar a la Biblioteca has de recórrer passadissos llargs i diverses sales renaixentistes, totes extraordinàriament decorades... i, òbviament, diversos llocs de control.

De totes maneres, la calidesa personal del papa et fa oblidar de seguida que et trobes en un "palau". Diria que el to va ser molt fraternal, com era d’esperar. El sol fet de seure, no cara a cara amb una taula pel mig, sinó en un lateral de la taula, amb les cadires a prop, ja indica el to de proximitat que el papa vol donar a aquest tipus de trobades.

Podeu compartir algun dels temes tractats amb el papa?

Gairebé des del principi, el papa es va interessar per si sentíem que la vocació de "germà" era suficientment compresa a l’Església.

Jo crec que la vocació de germà és "un dels secrets més ben guardats de l’Església catòlica», tal com va dir en una ocasió John Allen. No es coneix ni es valora prou, especialment en el context de la vida religiosa masculina, que és majoritàriament clerical, i així li ho vaig expressar. Com a exemple, li vaig ensenyar la invitació que vaig rebre per a aquella audiència, on se’m tractava de "Pare"... i, de fet, així va sortir publicat a les Notícies vaticanes.

El papa, com ja ha dit moltes vegades, va recalcar que això és degut al fort clericalisme que persisteix a l’Església, que sovint ignora o fins i tot anul·la el laïcat. En aquest sentit, ens va animar a apreciar la nostra pròpia vocació de germans i a continuar promovent la vocació laïcal.

Algun altre tema que vulgueu mencionar?

El papa va ser molt explícit en la seva valoració de l’extraordinària importància de l’educació dels infants i joves, i va insistir que l’escola continua sent un lloc privilegiat per a aquesta educació. Per això, deia, busqueu nous llocs i maneres d’educar i ser a prop dels infants i joves, però no abandoneu l’escola.

Vau parlar sobre nous projectes?

Vaig portar al papa, com a regal, un llibre que és un fotoreportatge sobre el Projecte Fratelli, promogut conjuntament amb els Germans de La Salle al Líban, al servei d’infants i joves desplaçats, especialment de l’Iraq i Síria. El projecte li va interessar molt, tant és així que es va quedar un dels llibres i en l’altre va escriure, de pròpia mà, una bonica dedicatòria als germans que col·laboren en aquest projecte, agraint-los el seu servei i animant-los a continuar sembrant ja que, amb les seves paraules, "donarà molts fruits".

Vam parlar també dels Maristes Blaus d’Alep, per a qui va tenir paraules d’admiració i simpatia, i a qui va enviar una benedicció especial.

A més, vaig tenir ocasió de parlar amb ell sobre les noves fundacions internacionals a partir del projecte Ad gentes (2005) i ara amb el projecte LaValla200.

El papa, al missatge escrit que us va entregar, fa referència als 200 anys d’existència de l’Institut, com "una gran història d’entrega en favor d’infants i joves"...

Així és, i va repetir diverses vegades el seu agraïment no només pel que hem fet en el passat, sinó, de manera particular, pel que som i fem a l’Església avui.

I, per descomptat, va demanar que resem per ell!

Jo li vaig assegurar que compta amb la nostra pregària i el nostre suport, i li vaig agrair particularment l’impuls que ha donat a l’Església, convidant-nos a tots a estar en "permanent estat de missió" i "en sortida".