El superior general dels Maristes demana perdó pels abusos a menors

(CR) “Perdó perquè en algunes de les nostres institucions, que haurien d’haver estat un lloc segur per a tots els infants i joves, hi ha hagut situacions d’abús que han deixat ferides profundes, sovint per a tota la vida”. El superior generals del Germans Maristes, el català Emili Turú, demana així perdó pels abusos a menors que en el seu moment van patir alguns dels alumnes o infants dels centres d’aquest orde religiós.

El màxim responsable mundial dels maristes demana “perdó, de manera molt particular, als qui van patir aquests abusos” i lamenta que “com a institució, no sempre hem actuat amb la delicadesa, rapidesa i fermesa que aquestes situacions demanaven o, potser, no vam fer un esforç suficient per prevenir-les”.

Turú fa aquesta reflexió en el missatge que publica cada Nadal i que aquest any se centra en el bicentenari de l’orde fundat el 2 de gener de 1817 a França. El missatge inclou l’agraïment a la tasca realitzada arreu del món pels “38.000 homes que al llarg d’aquests 200 anys han professat com a Germans Maristes”. També inclou el desig de construir una Església “oberta, inclusiva, missionera i servidora” i el “compromís de defensar i promoure els drets dels infants”.

Els Germans Maristes a Catalunya ja havien expressat la "més sincera disculpa a les víctimes" per no haver pogut evitar els abusos mentre estudiaven als seus centres, tot i que ja feia anys que tenien en marxa un protocol de prevenció. En iniciar la celebració del bicentenari de la institució, el superior general ha reiterat aquesta petició de perdó, emmarcada en la tasca social i educativa que realitzen actualment 3.500 germans maristes en 81 països. Els maristes treballen avui amb 72.000 laics que atenen 650.000 nens i joves en els cinc continents.

El missatge es difon en diversos idiomes a totes les comunitats maristes del món.

El català Emili Turú és superior general dels Maristes des de 2009 i des de 2001 forma part de l’equip de govern general de l’orde. El 2014 el papa Francesc el va nomenar membre de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica de la Santa Seu.

Aquest és el text i el vídeo del missatge del bicentenari dels Maristes d’Emili Turú:

Gràcies, perdó, compromís

2 de gener del 2017. Tal dia com avui, fa exactament 200 anys, Marcel·lí Champagnat iniciava en aquesta casa un projecte que sentia com una crida de Déu i que el cremava per dins.

L’Institut Marista fa avui 200 anys.

I tres paraules brollen en mi davant d’aquest esdeveniment: gràcies, perdó, compromís.

Gràcies

Aquest és un moment molt adequat per expressar la nostra alegria i el nostre agraïment a Déu pel do de Marcel·lí Champagnat a la seva Església i al món.

Gràcies per haver suscitat, a través seu, una nova família religiosa per donar a conèixer Jesucrist i fer-lo estimar als infants i joves, especialment als que estan en situació de marginació.

Gràcies pels prop de 38.000 homes que, al llarg d’aquests 200 anys, han professat com a Germans Maristes. Gràcies per tots aquells que van morir sent germans, i els cossos dels quals han estat enterrats, com petites llavors de vida, a molts indrets dels cinc continents. Gràcies també pels qui van ser entre nosaltres durant un cert nombre d’anys, i després van decidir optar per una altra forma de vida.

Gràcies per la santedat de milers de germans, els quals, freqüentment de manera silenciosa i anònima, ens van ensenyar què significa viure l’Evangeli a la manera de Maria.

Gràcies pels molts milers de laiques i laics que s’han compromès amb la missió marista i amb el desig d’aportar un rostre marià a l’Església. La seva contribució ha estat molt important per al desenvolupament del carisma marista, especialment en els últims 60 o 70 anys.

Gràcies per tantes generacions d’homes i dones que han estat marcades positivament per l’educació marista i han assimilat i promogut els seus valors, mirant de viure com a bons creients i bons ciutadans. La confiança de cada una de les seves famílies en la institució marista ens omple d’alegria.

Perdó

De la mateixa manera que donem les gràcies, també brolla un desig profund de demanar perdó.

Perdó per les vegades que no hem estat testimonis dels valors que professem i, en lloc d’edificar, hem estat motiu d’escàndol.

Perdó per les nostres infidelitats a l’alè de l’Esperit: a vegades no hem tingut la valentia de seguir les seves mocions o potser, fins i tot, hi hem anat en direcció oposada.

Perdó perquè, a vegades, paralitzats per la nostra comoditat o les nostres pors, no hem sortit a l’encontre dels nous infants i joves que es troben als marges de les nostres societats, els nous Montagne d’avui.

Perdó perquè en algunes de les nostres institucions, que haurien d’haver estat un lloc segur per a tots els infants i joves, hi ha hagut situacions d’abús que han deixat ferides profundes, sovint per a tota la vida. Perdó, de manera molt particular, als qui van patir aquests abusos perquè, com a institució, no sempre hem actuat amb la delicadesa, rapidesa i fermesa que aquestes situacions demanaven o, potser, no vam fer un esforç suficient per prevenir-les.

Compromís

Avui rebem, després de 200 anys, una herència meravellosa, plena de llums, però també amb les seves ombres. Sobre aquesta herència ens comprometem a construir el futur. Volem donar-nos l’oportunitat d’un nou començament, agafant el millor del passat i oberts a la novetat de l’Esperit de Déu.

Com a Maristes de Champagnat, volem renovar els nostres compromisos amb l’Església i amb el món:

El compromís de construir una Església de rostre marià: oberta, inclusiva, missionera, servidora, especialment, a través de la vivència de cadascun de nosaltres i de les nostres comunitats maristes.

El compromís de millorar contínuament el nostre servei evangelitzador a través de l’educació dels infants i joves que ens són confiats. Una educació integral, inspirada en els valors evangèlics, a l’estil de Maria de Natzaret i Marcel·lí Champagnat.

El compromís de sortir a les perifèries geogràfiques i existencials dels infants i joves, principalment dels que es troben en situacions de pobresa i de més vulnerabilitat.

El compromís de defensar i promoure els drets dels infants davant les Nacions Unides i a les societats on som presents i, particularment, a cadascuna de les nostres institucions educatives.

El compromís d’obrir-nos a les crides de l’Esperit de Déu, present al món i a cadascuna de les nostres vides, a través, especialment, del cultiu de la interioritat.

Comencem aquest any 2017 donant les gràcies, demanant perdó, comprometent-nos. Tant de bo la celebració del bicentenari marista sigui un pas més en la nostra conversió personal i institucional!

Maria, primera deixebla del Senyor, dona fidel i compromesa, la nostra bona Mare, ens acompanya i obre el camí cap a un tercer centenari marista ple d’esperança. Ella, que sempre ho ha fet tot entre nosaltres, continuarà beneint-nos i multiplicant-nos.

Feliç bicentenari!

Emili Turú. 20 de desembre de 2017.