En el nostre àmbit diari diem que ens comprometem o que treballem per la pau. En les nostres relacions, amb els companys de feina, amb els fills i nebots... ens mou el convenciment de que un diàleg, si és horitzontal i honest, ens obrirà a noves oportunitats impensables però del tot possibles.
L'exemple de Colòmbia, que acaba de firmar un acord de pau després de més de 50 anys de violència, marca una fita entre altres casos similars que busquen un final satisfactori. Després de quatre anys de negociacions (ningú ha dit que dialogar sigui fàcil) per fi el país té l'oportunitat de ratificar que és possible començar de nou, deixant enrere 6 milions de desplaçats, 45 mil desapareguts i més de 25 assassinats.
Començar de nou no significa oblida, ni està exempt de preguntes i reptes, sinó suposa donar-se l'oportunitat de fer viables les pretensions d'uns i altres per un camí nou, el de les idees, els partits, les urnes. I que el que vingui sigui per la força de les majories i no per la por que paralitza, divideix i mata.
El repte de la pau comença a casa, però s'expandeix com cercles concèntrics d'aigua.
Teresa Gomà, rscj
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.