Salta al contenuto principale

(E. Aran) La major part de l'estatuària de sants a les esglésies està pensada per ser col·locada "in altum", és a dir, de forma que el devot hagi d'aixercar el cap per contemplar-la. Aquesta disposició tradicional vol propiciar o suggerir que el sant participa d'una realitat superior, enlairada o celestial. Com sol passar, s'associa la verticalitat a la dimensió espiritual de l'home, tal com passa en l'art gòtic. Aquesta concepció on "Déu està a dalt" i "els homes estan a baix" respon a una certa mentalitat mítica i còsmica d'una època superada per la modernitat, tot i que pedagògica i pastoralment encara funciona molt bé. De fet, el verb "enlairar" va directament vinculat en els relats bíblics a la salvació i la resurrecció (per exemple, Nm 21,4-9 i Jn 3,11-21). A més a més, que els sants estiguin enlairats simbolitza molt bé la imatge de l'església en comunió amb els sants. Tot aquest moviment vertical certament ajuda a "in-corporar" la persona en la pregària de la comunitat eclesial.

Ara bé, segueix sent vàlida aquesta disposició dels sants per una església avui en dia? Podem "baixar els sants" sense que això impliqui una minva de la dimensió transcendent que ha de tenir tota església? L'actual desconeixença del santoral i la seva pèrdua devocional fa d'aquestes estàtues "in altum" uns elements estranys, aliens o allunyats a qui les contempla. Per altra banda, la nova eclesiologia del Concili Vaticà II, que entén l'Església com a "Poble de Déu", propicia un atansament als "amics de Déu" que ens acompanyen (els sants), tot i que a la pràctica sembla que aquests hagin de desaparèixer en les esglésies contemporànies. Ja "no hi ha lloc" pels sants i, amb prou feines, per la Mare de Déu. Això és certament un empobriment però és molt significatiu de l'espiritualitat del moment.

Baixem a sant Ignasi de Loiola

Valguin aquestes línies per justificar l'actuació duta a terme a la reformada Capella de sant Ignasi de Loiola dins la Basílica de Santa Maria del Mar, inaugurada per la festivitat del sant el passat estiu (notícia). En aquest cas, la mateixa relació del sant amb l'espai de la capella que porta el seu nom motivava una intervenció "kenòtica" (d'abaixament), doncs era el lloc on sant Ignasi demanava caritat mentre escoltava missa en la seva època d'estudis a Barcelona. S'ha mantingut i il·luminat la placa del graó que ho recorda. La idea motor de l'actuació ha consistit en recuperar al sant Ignasi pelegrí i pidolaire per tal que la gent pugui atrevir-se a pujar a la capella i seure al seu costat (o a dins d'ell, tal com permet l'escultura d'en Lau Feliu) i fer una estona de pregària orientat cap a l'altar o bé als dos elements devocionals disposats a les fornícules existents (una imatge de la Mare de Déu de Arántzazu i el medalló de la Creu del Tort de Manresa).

Passat ja un temps respecte la seva inauguració, i ben a prop de posar-hi el suport audiovisual que ha de complementar i donar sentit a la intervenció, crec que la decisió va ser encertada. Quan hi ha una comunitat viva es crea patrimoni viu, capaç d'una nova comunicació de les coses espirituals, capaç de reinterpretar la tradició i defugir el mer mimetisme en definitiva. Durant aquest temps hi ha hagut grups de pelegrins de diverses nacionalitats i procedències que han fet pregària acompanyats per la figura del sant. S'ha superat la por a pujar a la capella i, fins i tot, gent de diverses edats ha tingut la gosadia de deixar-se acomboiar pel sant seient a la seva falda. Potser això ens ajudaria a entendre allò del salm 131: "Com un nen a la falda de la mare,així se sent la meva ànima", o bé la relació de Jesús amb els infants a Mc 9,33: "Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat." En definitiva, la nova escultura de sant Ignasi facilita uns altres "exercicis espirituals", en versió espaial, a afegir a la seva obra principal que porta el mateix nom.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.