Salta al contenuto principale

(Eloi Aran) Va haver-hi un temps de gran activitat a la Ribagorça, a mitjans del segle passat, vinculat a les grans obres dels seus embassaments per part de les companyies hidroelèctriques. Un dels personatges més importants d'aquesta època va ser l'enginyer Eduardo Torroja, el màxim especialista en construccions de formigó armat de la península ibèrica en el seu moment. Torroja va deixar tres obres emblemàtiques de temàtica religiosa al Pirineu lleidatà: L'Església nova de El Pont de Suert (consagrada el 1955), la Capella del Sant Esperit al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici (del 1953), i l'Ermita de l'Ascensió a Xerallo (construïda el 1952). Mentre que l'Església de El Pont de Suert ha rebut un cert reconeixement i manteniment, el recorregut de les seves altres dues obres de temàtica religiosa ha estat més dissortada: La Capella del Sant Esperit va ser enderrocada a principis dels anys noranta i l'Ermita de l'Ascensió ha romàs tancada i en un cert estat de deixadesa fins a la seva reobertura al culte durant aquest estiu.

L'estat de deixadesa de l'Ermita de l'Ascensió i la seva reobertura per a l'estiu i la Setmana Santa va vinculat a la mateixa història del poble de Xerallo, que depèn del municipi de Sarroca de Bellera. Xerallo va aparèixer com a conseqüència de la necessitat d'habitatge per als treballadors de la fàbrica de ciment que ENHER va construir a la zona a mitjans del segle XX i que es va inaugurar el 1950 per abastir de ciment de qualitat les obres hidroelèctriques de la Ribagorça. El cens de 1970 atribuïa a Xerallo encara 388 persones. Després del tancament de la fàbrica de ciment, el 1973, el poblat s'anà buidant, i els seus habitants van quedar reduïts a 13 el 2005. El poblat, tot i que buit, ha quedat dempeus i en aparent bon estat, ja que les cases han estat reaprofitades com a habitatges de segona residència. La reobertura al culte de l'Ermita de l'Ascensió ha estat interès, doncs, dels nous estiuejants.

Per accedir l’ermita de l’Ascensió, s’ha d’agafar el desviament que hi ha al final de l’avinguda Pirineus. Es pot pujar en cotxe amb certa dificultat i caldria cimentar el camí, des del qual s'arriba a l'ermita per una escalinata que demanaria un cert manteniment o bé a un petit pla a nivell de l'accés. L'ermita consta d'una gran coberta a dues aigües de formigó armat, de forma triangular tot seguint la diagonal de la seva planta quadrada. La carenera de la coberta s'eleva i s'obre cap a la vall, contrària a la pendent, i se sustenta sobre murs de formigó recoberts amb pedra i un pilar-creu en el seu extrem més elevat que caracteritza i significa l'ermita en el seu entorn amb una gran potència visual. Entre els murs i el pilar de la creu exterior apareix un espai obert cobert amb una vidriera vertical perpendicular a la pendent de la coberta. En aquest espai obert i sota cobert entre la vidriera i la creu, es disposa la campana, la qual requereix reparació.

Un cop s'accedeix per la part baixa de la coberta, aproximadament en la diagonal de l'ermita de planta quadrada, ens trobem amb un espai que s'eleva tot ell cap al vitrall amb una força plàstica molt expressiva. A banda i banda del vitrall trobem les pintures de l'artista lleidatà Víctor Pérez Pallarés, realitzades sobre un suport tèxtil encolat al mur que requereix manteniment, amb la mateixa temàtica de l'Ascensió. Tota la composició arquitectònica i pictòrica dirigeix la vista cap a una representació de l'Ascensió que presideix l'espai. Donat que l'ermita és preconciliar, es va posar l'altar encarat al gran vitrall. Hi havia una creu blanca de fusta entre l'altar i el vitrall que posteriorment, quan es va posar un altar de cara al poble, es va traslladar i fixar al costat de l'entrada a la sagristia. Hi ha un emplafonat de lames de fusta separat per unes llates de la paret, just a sota de les pintures, que en el seu moment devien contenir il·luminació i que caldria recuperar. El fals sostre és format per plaques de suro pintat de blanc que s'està descolgant per temes d'humitats. En definitiva, es tracta d'una ermita referent pel patrimoni sacre modern a Catalunya que caldria recuperar i valoritzar.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.