(CR) En la ruta benedictina del pare Laplana d’aquest estiu anem a Sant Pere del Burgal. És un antic monestir que es troba al marge esquerre de la Noguera Pallaresa, davant del poble d'Escaló, al Pallars Sobirà.
Els orígens del monestir de Sant Pere del Burgal resulten difícils de precisar a causa de la quantitat de documents falsos creats pels monjos de Santa Maria de Gerri en el plet que van mantenir amb els de La Grassa per apropiar-se del Burgal i dels seus béns. El document cert més antic és el decret de Ramon, comte i marquès de Tolosa, concedit a l'abat Deligado el 859 reconeixent les propietats del monestir i atorgant-li immunitat, la qual cosa suposa una fundació ja consolidada.
Però aquesta primera empenta no va tenir continuïtat. A principis del segle X, el Burgal havia entrat ja en l'òrbita del monestir de Gerri, de manera que el 902 els monjos del Burgal es van integrar en la comunitat de Gerri i el Burgal va quedar reduït a la mínima expressió. La documentació falsa de Gerri, pot aportar alguna dada històrica col·lateral no menyspreable, com la del comte de Pallars, Isern i la seva dona Senegunda, del 945. En aquest document donen el Burgal a la seva filla Ermengarda, a la qual institueixen abadessa perquè governi un monestir femení sota la regla de Sant Benet. L'abadessa Ermengarda torna a sortir en un altre document de 948, però tot fa suposar que aquest monestir femení va ser efímer.
La dependència del Burgal respecte al monestir occità de la Grassa sembla que va ser durant la segona meitat del segle X, ja que el 1006 el comte Sunyer confirma la donació del Burgal a la Grassa. Aquesta vinculació a La Grassa va durar fins 1338, en què La Grassa gaudia d'una part del patrimoni del Burgal i mantenia el dret a nomenar prior.
Al segle XI es va construir la bella església en estil llombard i es va decorar amb unes esplèndides pintures murals, que poden admirar-se en el Museu Nacional de Catalunya. El priorat del Burgal va ser secularitzat el 1570, tot i que va perdurar com a ficció de priorat comendatari fins a la desamortització de 1836.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.