“La tecnologia et dóna un poder extraordinari, el de l'eficàcia, i tots hi sucumbim”

(Laura Mor –CR) Aviat farà un any que el papa Francesc va demanar revisar com abordem la qüestió mediambiental i va proposar un canvi profund, social, cultural i polític, més enllà de la tècnica. L’encíclica Laudato si’ serà el teló de fons de la Trobada Catalano-Balear de Justícia i Pau, que Sant Just Desvern acull aquest dissabte.

Aquesta vegada la convocatòria porta per títol 'Cap a una ecologia integral'. Socis, voluntaris i amics d'aquesta entitat reflexionaran sobre la “valenta revolució cultural” que va proposar el papa. Albert Florensa, professor de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), de la Universitat Ramon Llull, serà un dels ponents i presentarà un dels temes fonamentals de l'encíclica: 'Superar la tecnocràcia, una de les arrels de la destrucció socioambiental'.

Quan la tècnica s'absolutitza

Florensa forma part del Laboratori d'Anàlisi i Crítica Social de l'IQS. Li hem preguntat què implica l'hegemonia d'un model tecnocràtic. Explica que “els valors de la tècnica són mitjans que sempre busquen assolir la màxima eficàcia” i critica que s'hagin convertit en “valors de referència” de manera que “els altres valors hi estan sotmesos”. És el cas del medi ambient. O també de “la solidaritat, la gratuïtat i, en particular, la frugalitat”, explica el professor.

Per a ell, quan la tècnica determina la societat, “tots aquests valors no compten perquè compta l'increment de la tècnica, l'increment de l'eficàcia i l'increment del poder”. Amb tot, aquest enginyer tècnic industrial matisa que “no vol dir que l'eficàcia o la tècnica estiguin malament, perquè l'home és tècnica, és una característica antropològica de l'ésser humà”. Però hi afegeix: “El que passa és que, com sempre, quan un valor s'absolutitza, crea problemes”.

Buscar la “màxima eficàcia” va molt lligat al poder i a un model competitiu: “La tecnologia et dóna un poder extraordinari, el de l'eficàcia, i tots hi sucumbim”. A resultes d’aquesta opció indivisualista, apunta, apareixen problemes de solidaritat o de justícia: “Tenim una crisi del comú, no sabem com hem de viure el comú. Hi ha una crisi de no preocupar-nos pel comú”. I què és “el comú”? Tant el medi ambient com la mateixa vida de les altres persones.

La crisi del comú, generada pel model tecnocràtic, comporta “no només un problema ecològic, sinó que hi ha un problema de justícia: ecologia i justícia van de la mà. I els valors de la tècnica no ajuden a això”, diu Florensa.

Un Déu senzill, un Déu frugal

“Per solucionar la qüestió del medi ambient ens cal un canvi profund, que posi altres valors per sobre dels valors tècnics” explica Florensa. “D'aquesta manera serà possible una vida frugal, una vida més comunitària, una vida més donada a la contemplació i no tant a l'acció”. Propostes, totes elles, que “esdevenen fonamentals perquè el medi ambient funcioni”, assegura.

El papa fa una proposta espiritual i de diàleg, que interpel·la la comunitat de creients: “Els problemes que afecten tota la humanitat han de contemplar el diàleg entre tots els que volen tenir cura del que és comú. Això és cabdal, és absolutament necessari i és present al llarg de tot el text de la Laudato si'”, apunta Albert Florensa.

Així, “més que viure en comunitat, la primera cosa és tenir cura d'allò que és comú, la casa comuna, diu el papa”. “Com a creients podem oferir una espiritualitat que es basa precisament amb la senzillesa, d'un Déu que és totpoderós en l'amor, que és tot poderós amb la llibertat, però que és un Déu que mor en creu, un Déu que no utilitza tot el poder, un Déu de la paraula, del pa que es parteix i del vi. És a dir, és un Déu molt senzill, un Déu molt frugal”. Aquesta és la clau de lectura des de la fe: “Nosaltres podem ajudar a fruir més de la contemplació, del comú, dels nostres germans, de veure la creació com una donació”.

Aquesta reflexió, nascuda ja en el segle XX en el camp de la sociologia i la filosofia, aflora en les propostes d'una ecologia integral per avui. El programa de la Trobada Catalano-Balear de dissabte inclourà també intervencions de mossèn Josep Maria Fisa, consiliari de Justícia i Pau de Barcelona; Isabel Cuenca, biòloga i secretària general de Justícia i Pau a Espanya; Joan Majó, enginyer i exministre d’indústria; Salvador Clarós, tècnic de política industrial de CCOO i membre d’Acció Catòlica Obrera; Adela Suñer, de l’Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú; Lluís Casals, de Sant Just Solidari; Isabel Gimeno, de Solidança; Carme Altayó, de la Campanya #Conflictminerals. La presentació de la jornada anirà a càrrec de Joaquim Rius, en nom de Justícia i Pau de Sant Just Desvern; Albert Quintana, coordinador de Justícia i Pau de Catalunya; el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortés; i Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern.