Salta al contenuto principale
Catalunya Religió

(Jordi Llisterri –CR) L’abat Josep Maria Soler acabava de recordar que el Concili Vaticà II va deixar ben clar que “la comunitat política i l’Església són independents o autònomes l’una de l’altra”. Però les primeres preguntes que li han fet els periodistes han estat sobre què en pensava del nou president de la Generalitat, de la desconnexió i fins i tot si es considerava “un líder moral dels independentistes". Són els temes que han marcat el debat d’aquest dimarts al matí en la sessió al Fòrum Europa Tribuna Catalunya en la que ha participat l’abat de Montserrat.

Soler ha fet una de les intervencions més afinades que ha tingut els darrers anys sobre aquest tema. I s’han mantingut en què “la posició de l’Església és la que ha anat manifestant l’Església a Catalunya a través de la Conferència Episcopal Tarraconense; i en aquest sentit Montserrat ha anat en la mateixa línia”. És a dir, que segons la Doctrina Social de l’Església “l’important és que els ciutadans puguin expressar-se amb els vots” i que “l’Església respecta i recolza el que els ciutadans decideixin”.

Pel mateix motiu, l’abat considera que pronunciar-se “més enllà, si desconnexió o no desconnexió, no toca a l’Església perquè això ja són opcions concretes que han de prendre els representants de la societat elegits democràticament”. “Com església no podem anar ni hem d’anar més enllà d’acceptar el que democràticament s’hagi decidit", hi ha afegit.

“Mai no he parlat d’independència”

Les preguntes també li han servit per remarcar que “jo en públic mai no he parlat de la independència de Catalunya; jo he parlat de poder votar”. I per recordar que “ni jo personalment ni Montserrat oficialment com a comunitat ens hem posicionat”. Això no treu que “després cada monjo té les seves opinions en una comunitat plural. Cada monjo diu i escriu el que creu”. “Montserrat no ha fet més, ni ha de fer més, ha conclòs.

Aquesta era la concreció de la intervenció inicial sobre “El fet religiós en la societat democràtica”. Ha demanat que el tema es plantegés “no pas des de la polèmica, sinó des d’un diàleg sincer, en el qual cal superar les postures de tipus decimonònic i també les dificultats de certs àmbits religiosos per admetre l’autonomia del poder legislatiu”.

Un model inclusiu

Per això, davant d’un model de polítiques publiques que exclogui o ignori el fer religiós, l’abat Soler ha apostat per “un model inclusiu, que valora el fet religiós com una aportació positiva al procés de realització de les persones, a la promoció dels valors, i a la cohesió social”. De la mateixa manera, ha demanat reconèixer que “la nostra cultura és inintel·ligible sense el codi cultural de la Bíblia” i que, malgrat la creixent diversitat religiosa, “al nostre país un nombre majoritari de persones es defineixen cristianes”.

Una intervenció inicial que ha tancat demanant “d’establir un diàleg sincer entre el món de la fe reflexionada i el món de la secularitat racional.

“Rebeu a tothom”

La sessió del Fòrum Europa Tribuna Catalunya ha comptat amb la presència de tres consellers, Germà Gordó, Santi Vila i Jordi Jané, del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, dels expresidents del Parlament Núria de Gispert i Joan Rigol, i els diputats Jordi Turull i Enric Millo. L’acte ha estat presentat pel periodista Arturo San Agustín, que ha remarcat l’esperit d’acollida de Montserrat: “’Rebeu a tothom’ és la divisa benedictina”. Una idea que també ha recuperat l’abat en les seves respostes.

Preguntat pel nou president, Carles Puigdemont, l’abat ha insistit en la necessitat que “estigui al servei del país, que vol dir al servei de les persones”. També ha demanat la màxima preocupació social i una actitud de diàleg: "El diàleg sempre és possible”. En aquest sentit, ha ofert Montserrat com “un lloc de trobada, un lloc de diàleg, d'acolliment de tot el món, i si això contribueix a acostar posicions i a fer que la societat no es divideixi ni es trenqui, estem disposats a seguir fent aquest servei”.

Entre altres temes, Josep Maria Soler també ha parlat de “la responsabilitat de tots” en acollida dels refugiats i en aturar l’actual persecució dels cristians a Síria i a l’Iraq. Alhora, ha defensat el dret “dels creients de totes les confessions a tenir llocs de culte”, tot i que la conveniència d’una gran mesquita a Barcelona s’hauria de valorar amb més elements sobre la taula.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.