Salta al contenuto principale
By Jordi Llisterri i Boix .

Ja em perdonaran que gasti més píxels amb el tema. No és cap sorpresa l'anunci que Ada Colau no assistirà a la missa de les festes de la Mercè. Però no deixen de sorprendre'm els arguments. El que més m'ha sobtat és el de la "modernitat" de la mesura. Anar a missa no deu ser prou modern. Em sobta especialment que es parli de modernitat quan l'anunci es fa tenint a darrera els gegants de la ciutat. Dos tradicionals reis catòlics que no deuen ser precisament la millor representació pública de la democràcia, la laïcitat, la participació ciutadana, la igualtat de gènere, o la igualtat social (això sí, són paritaris). Posats a modernitzar, jo els hi trauria la corona i els hi donaria un look més hipster. Més barba.

El que també he trobat sorprenent són les formes. Amb això també sóc poc modern. El govern municipal és lliure de fer el que vulgui, però si es volia trencar amb una tradició de més de quatre segles, estaria bé que a l'arquebisbat no se n'haguessin d'assabentar pels diaris. No és una qüestió de laïcitat, és una qüestió de cortesia, institucional i personal. I parlant-ne, potser s'hagués pogut consensuar un format que acontentés a tothom. O no. Però per parlar les coses, encara que siguin amb els qui creus que no pensen com tu, no fa mai mal.

En aquest sentit és significatiu que en la roda de premsa de Càritas que es va fer just després de l'elecció de la nova alcaldessa, l'arquebisbe no volgués entrar en un debat públic sobre el seu perfil. Fins i tot, el director de Càritas va posar més aviat esperances en la nova etapa municipal per la seva vessant social. I, en definitiva Colau va guanyar les eleccions. Potser Colau no és sant de la devoció de Lluís Martínez Sistach, però si fos així, va fer bé de callar-s'ho. I si en fos un fan, tampoc seria el seu paper santificar-la.

Tampoc calia muntar un festival sobre la presència del cardenal i dels representants de les altres religions a la presa de possessió de l'alcaldessa. Entre altres motius perquè en realitat en onze anys que és a Barcelona Lluís Martínez Sistach no ha assistit mai a l'entrada d'un alcalde de cap dels municipis de la diòcesis. Només ha assistit a la presa de possessió dels presidents de la Generalitat. I és de suposar que Colau ho sabia.

Tornant a les misses, el que trobo veritablement surrealista és treure la missa en honor a la Mare Déu de la Mercè del programa de festes de la Mercè. Un oxímoron com el d'intel·ligència militar.

Hi ha molts actes de la Mercè als que no hi aniria ni fart de vi, però cal respectar els gustos de tots. Posats a obviar l'origen de la festa, passem la festa major al primer diumenge del mes que acostumi a ploure menys a Barcelona, i menys problemes. També caldria preguntar-se, si un any s'organitzés una vigília de pregària interreligiosa pel futur de la ciutat, tampoc podria entrar en el programa? Resar no és tant democràtic com ballar? Per no recordar que si un alcalde assisteix a una celebració de l'Iftar, la ciutat no passa a ser més musulmana,

Francament, ja em perdonaran però m'avorreix el debat. Per dos motius. Primer perquè l'alcalde o els representats institucionals van a molts actes que segurament a ells els avorreixen sobiranament i que, alhora, representen col·lectius amb els que jo o molts ciutadans no combreguem o ens deixen totalment indiferents. I ni ells ni jo ens queixem.

I en segon lloc, perquè el debat d'anar o no anar a una missa només contribueix a donar arguments als integristes, catòlics o laïcistes. Ni la societat o les institucions públiques passen a ser més o menys laiques. Ni els problemes, els reptes i els projectes que tenen les comunitats cristianes depenen de si l'alcaldessa assisteix a una missa, gràcies a Déu. Això si, ajuda a esvalotar el galliner i surt gratis.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.