Xop d'agraïment

Quan t’arreplega un xàfec fora de casa i quedes ben xop, tens una mena d’impressió estranya. De cop i volta, ets com sobrevingut, rius i plores a la vegada. Tot t’ha caigut del cel i tens ganes de mudar-te. Et sents impotent, tota mena d’ajuda i atenció són benvinguts. Doncs bé, us ho confesso, encara ara mateix, el cor se’m fa fonedís d’agraïment, les paraules s’estalonen i s’entrebanquen. Prou que ho sabeu, el xàfec va caure el 28 de juny. Sí, encara ara, vaig caient sovint de genolls per dir: Déu meu, sort que el jubileu de 50 anys no és cada dia.

Ja ho sé, se m’ha obert el calaix automàtic dels sentiments i els deixo esbravar una mica. Fa bé. Es remouen els records i m’escalfen l’esperit per poder dir-vos un solemne i únic gràcies 50 vegades. Dites de cop causa impacte.

El que em feia més il·lusió de tot era poder festejar-ho junt amb vosaltres. Ens ho devíem. Ens ho mereixíem. Era la nostra hora col·lectiva. I Déu nostre Senyor ens ho va posar tot molt planer, ho poguérem descabdellar tot en pau i joia. Algunes malaguanyades persones hi eren -segur- sense ser-hi, d’altres no hi pogueren assistir per les mil i una raons de la vida, la majoria de familiars, amics i coneguts hi érem plegats per fondre’ns en una acció de gràcies ben sonada i aplaudida.

Ja han passat tres setmanes. El temps, sense cap vergonya, engola tots els esdeveniments per més entranyables que siguin. Necessitem despertadors i preses de consciència per anar rememorant fets i vida. En canvi, quina sort, no necessitem res més que anar dient i repetint “Gràcies” per a que esdevinguem una ofrena permanent, vivent i agradable.

Disculpeu, encara que estigui ben xop, una forta abraçada

PD: L’amic i excel·lent fotògraf Xavi Torner ens dóna accés a dos enllaços. Un amb les fotos de la celebració dels 50 anys i un altre amb el muntatge “Mirades de Níger”. Tot és preciós. Davant un treball d’aquesta categoria, posem-nos de nou en acció de gràcies!