(Bisbat de Girona) Aquest diumenge l'espai de l'entrevista del Full parroquial de la diòcesi de Girona compta amb el filòsof Francesc Torralba. El text recull el seu parer sobre els reptes que afronta avui l'Església, així com del "lideratge ètic i espiritual de caràcter global" que exerceix el papa Francesc. Podeu llegir l'entrevista a continuació.
A la Jornada diocesana de preveres i diaques d’aquest 2015 va parlar del papa Francesc i de la "revolució de la tendresa"... A què es refereix?
És una expressió del mateix papa Francesc, que no és només un Papa dels gestos. Els continguts del seu missatge fan referència a qüestions molt vives socialment... Pensem per exemple en la seva denúncia de la indiferència davant el fenomen de la immigració i el drama del Mediterrani... O pensem per exemple en el seu interès per l’ecologia, el medi ambient i la custòdia de la creació. O en la seva crítica a un neoliberalisme sense miraments, despersonalitzat. El cristià no pot ser només un espectador passiu davant de tot això. Ha d’actuar amb cura i amb una mirada atenta i respectuosa.
El Papa, a més de ser pastor de l’Església universal, de vegades sembla actuar gairebé com un líder mundial.
Certament és així. Exerceix un lideratge ètic i espiritual de caràcter global. Això ho confirma per exemple que pel Vaticà hi van passant tots els grans dirigents del món, des d’Obama fins a Merkel o Raúl Castro. És ètic perquè en el seu dir i fer hi ha els grans ideals de la doctrina social de l’Església: dignitat i llibertat de la persona, justícia social, etc. És espiritual perquè el seu lideratge és integrador. Sempre mira d’integrar l’altre, mai d’excloure’l.
Quins són per a vostè els desafiaments més importants als quals ha de fer font l’Església avui?
Els grans reptes estan marcats pel fet que vivim una època d’incerteses en molts àmbits, per un pluralisme religiós i cultural cada dia més visible també als nostres pobles i ciutats, per l’admiració que generen les noves espiritualitats o les espiritualitats orientals... I també per una cultura de la velocitat i de la novetat permanent. Cada vegada se’ns fa més difícil integrar tots els impactes emocionals als quals estem sotmesos cada dia. Fent ús d’una expressió del mateix papa Francesc, diria que "no vivim una època de canvis sinó més aviat un canvi d’època".
Quins canvis li sembla que veurem en l’Església a quinze anys vista?
Penso que haurà de ser una Església més abocada i més present en el món intel·lectual, social, del treball, de la salut, de l’educació, etc. Ja hi és!... però desitjo que hi sigui amb un missatge encara més incisiu i més influent. Penso que serà una Església amb una major coresponsabilitat per part dels laics, també presents en càrrecs de direcció, i amb un protagonisme més destacable de les dones. I penso en una Església que dialoga per establir ponts amb col·lectius que en els darrers anys se n’han anat allunyant, i amb aquells que no pensen com ella, sense que això comporti una dissolució de la pròpia identitat. Ha de ser menys endogàmica i més de portes obertes.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.