Diàleg de Felip amb Natanael

Jesús comença a tenir els seus deixebles. No hi ha proposta doctrinal ni projecte. Són homes, com Andreu i Pere, que veuen on viu i es queden amb ell. L’endemà es troba amb Felip, que era de Betsaida, la mateixa ciutat que els dos anteriors, i li diu: «Segueix-me» (Jn 1,45-51). Felip es troba al seu torn amb Natanael i li explica la seva experiència: «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.» Felip li explica la seva experiència i el significat. A més, parla amb mentalitat de grup. Ha sentit una crida personal que adquireix la seva dimensió col·lectiva. Natanael no es deixa endur per l’entusiasme de Felip i s’aferra als seus prejudicis: «De Natzaret en pot sortir res de bo?» Abandona l’experiència per anar a la ideologia. Propicia un debat, però Felip no cau a la trampa. El remet de nou a l’experiència: «Vine i ho veuràs.» No entra en el joc. No condueix enlloc. Només l’experiència i la trobada amb Jesús podran obrir-li els ulls. Natanael es posa en camí. Quan són un davant de l’altre, després de les primeres paraules de Jesús, Natanael, estranyat, li pregunta: «D’on em coneixes?» Jesús li respon: «Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.» Natanael es descobreix amb una confessió insospitada: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel.»

En aquest fragment, d’una densitat extraordinària, es posen en evidència una sèrie de temes relacionats amb la trobada amb Jesús. El nucli de la transformació parteix de l’experiència: veure, viure, estar amb ell. Per a això, cal posar-se en camí, vèncer la força dels prejudicis, abandonar el terreny de les ideologies. Quan s’ha descobert una persona que et toca el cor, només queda viure la relació, comunicar-la als altres i contagiar-la, com fa Felip. Davant de les objecions de Natanael, es remet a l’experiència: «Vine i ho veuràs.» No hi ha argumentació racional, ni discursos elaborats. Tampoc no s’indigna perquè la seva experiència quedi qüestionada. Només fent el que Felip ha viscut, és a dir, posar-se en camí i obrir els ulls, Natanael podrà arribar a la mateixa conclusió. Es pot convidar a viure una experiència, però no es pot viure pels altres. Cadascú ha d’experimentar en carn pròpia el seu propi itinerari i la seva pròpia comprensió de la realitat. Cara a cara amb Jesús. Els prejudicis s’ensorren i la trobada arriba a la intensitat màxima. Es canvia la vida.

Perquè un grup sigui possible, cal trobar el nucli integrador, Jesús, i parlar als altres des de la pròpia experiència, sense la qual l’aprenentatge seria un pur acte intel·lectual. Veure, mirar, fixar-se... són actituds i conductes que adquireixen gran rellevància i que mostren una consciència tan desperta com activa.