El II Memorial Francesc Abel, predecessor d’una bioètica global

(IBB) Aquest dijous va tenir lloc, a l’auditori de l’Edifici Docent Sant Joan de Déu, el II Memorial Francesc Abel, organitzat per l’Institut Borja de Bioètica-URL en honor del que va ser el seu president i fundador, el jesuïta Francesc Abel i Fabre. La jornada va comptar amb les intervencions de Carlo M. Galluzzi, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants de la Universitat Ramon Llull; Margarita Bofarull, presidenta del Patronat de l’Institut Borja de Bioètica; i Montserrat Esquerda, directora general de l’IBB; que va presentar la conferència de Diego Gracia, catedràtic emèrit de la Universidad Complutense de Madrid, sobre “La bioética en el horizonte del siglo XXI”.

Diego Gracia va començar la seva intervenció amb una cronologia de la historia de la bioètica elogiant la figura del pare Abel com a jesuïta compromès amb la bioètica i introductor d’aquesta disciplina a Europa. La creació de l’Institut Borja de Bioètica i del primer Comitè d’Ètica Assistencial a l’Hospital Sant Joan de Déu va marcar un punt d’inflexió on el doctor Abel va recollir la tradició i el diàleg interdisciplinari fins l’ètica autònoma en el context de la fe.

Va incidir en el fenomen de la secularització, l’emancipació de la filosofia, la medicina o la vida política de la subordinació a l’Església, passant pel Concili Vaticà II, convocat pel papa Joan XXIII, que va ser un concili ecumènic de l’Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el segle XX, fins arribar al naixement de la bioètica al 1970 als Estats Units. Durant aquella dècada, com a temes centrals de reflexió moral: vida, ètica i bioètica.

Tot seguit, va apuntar que la bioètica clàssica, amb els seus quatre principis fonamentals - autonomia, beneficència, no-maleficència i justícia-, es va tornar global i no només es va centrar en la resolució de problemes clínics i crítics, sinó alhora es va ampliar a l’ecologia, medi ambient, o les futures generacions. Per acabar la seva intervenció va incidir en que ara, al segle XXI, s’ha de fer “bioètica des de la cultura dels valors”, amb la dificultat de fer-ho en una societat plural.

A continuació va prendre la paraula Carlo M. Gallucci, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants, qui va expressar la enhorabona a tots els graduats i graduades, agraint la confiança dipositada en la Universitat per fer aquesta formació en bioètica.

Seguidament es va procedir a l’acte acadèmic de graduació amb el lliurament dels títols als graduats i graduades de la novena promoció del Màster en bioètica (2011-2013). Van recollir els diplomes 14 alumnes, d’entre els 24 titulats que es van graduar en aquesta novena promoció. Molts dels professionals que no van poder assistir-hi a l’acte acadèmic de graduació eren de països llatinoamericans. El perfil d’aquests titulats ha estat majoritàriament de ciències de la salut, com la medicina o la infermeria, però també d’altres disciplines diverses com la filosofia, el dret o l’antropologia, el que confirma el caràcter pluridisciplinari del màster en bioètica.

Helena Roig, directora adjunta de l’IBB-URL, va presentar la resolució de la convocatòria de beques de recerca en bioètica 2015, que va recaure en el treball “Ley natural y deberes éticos hacia la persona en estado vegetativo” de David Lorenzo Izquierdo, professor de bioètica del Centro Universitario San Rafael-Nebrija, Universidad Antonio de Nebrija de Madrid.

Va cloure l’acte acadèmic Carlo M. Gallucci que en el seu parlament de comiat va elogiar el futur paper dels professionals graduats de la novena promoció del Màster de bioètica de l’Institut Borja de Bioètica-URL, encoratjant-los a que “no solament siguin professionals fantàstics, sinó persones com cal” i accentuant que “el millor rànquing es el rànquing de la vida” i que “l’Institut Borja de Bioètica-URL és un bon ambaixador”.