Salta al contenuto principale

Davant la proximitat del curs universitari 2015-16 i el consegüent accés de nous estudiants s’han celebrat, per tot Catalunya, diverses fires per tal de presentar la corresponent oferta formativa. Al nostre país, sens dubte, la més reeixida per la seva amplitud temàtica, el nombre d’expositors i de visitants, etc., és el ja tradicional Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Enguany els seus responsables han manifestat un alt grau de satisfacció per l’increment significatiu del públic participant (més d’un 10%). Alguns mitjans de comunicació han volgut explicar aquest augment per la situació d’enorme desorientació en què viuen molts dels futurs universitaris. En efecte, el nombre de graus i d’universitats del nostre sistema, l’actual estructuració dels estudis, l’evolució de les professions, les noves competències requerides en les diversos sectors, els canvis i la competència en el mercat laboral, les noves cultures, valors i instruments en l’àmbit de l’emprenedoria o l’ocupabilitat, etc., certament no fan gens fàcil aquest entorn de transició i de decisió. Hom pot parlar d’una realitat ben complexa.

La gestió d’aquesta complexitat passa –segons el meu parer– per la correcta combinació de quatre importants factors. El primer consisteix a reconèixer i assumir un procés de transició i això suposa una certa consciència del fet i dels canvis, temps per madurar i evolucionar, valoració de les coses, diàleg, etc. El segon rau en l’extrema importància d’una orientació de qualitat basada en tres eixos: la informació, l’autoconeixement i les experiències. La qualitat d’aquesta orientació té una íntima relació amb els instruments (presencials i digitals) i amb els agents implicats (pares, tutors, orientadors dels centres educatius, serveis específics de les universitats, etc.). El tercer fa referència a afavorir i educar per a una cultura de la decisió i de l’acompanyament en contextos d’incertesa. El jove ha de prendre decisions i això comporta un aprenentatge mitjançant un coneixement directe de les coses, la ponderació i l’argumentació, la valoració dels riscos, la confiança en les persones i les institucions, el convenciment personal i, evidentment, la capacitat de reconduir processos. Finalment, la voluntat i la il·lusió en la construcció d’un projecte que comportarà un desenvolupament personal i professional, és a dir, una mirada i una implicació en el propi futur i el dels altres. Les relacions que s’estableixen amb el coneixement i la recerca, les persones de la comunitat universitària, les institucions pròximes i els sectors professionals, les pràctiques, etc., van configurant progressivament un entorn vital on s’aniran incardinant noves opcions i nous projectes. Un escenari privilegiat pel naixement o la consolidació de la vocació que mereix la màxima confiança. Més que un «salt»!

Publicat a Catalunya Cristiana, núm 1857, de 26 d'abril de 2015, p.12

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.