Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Laura Mor –CR) Nou impuls per millorar la proposta conjunta dels deu bisbats catalans dedicada a la difusió del patrimoni d'origen religiós de casa nostra. Catalonia Sacra obre el ventall d'activitats que han de “donar raó del perquè” de cada obra d'art, ha de permetre “descobrir les arrels cristianes de Catalunya”, tal com ha dit aquest dimecres el bisbe de Girona i delegat del patrimoni cultural de la Conferència Episcopal Tarraconense Francesc Pardo, en l'acte celebrat al Col·legi de Periodistes a Barcelona per presentar les novetats del projecte per aquest 2015.

“El patrimoni religiós és una de les riqueses que Catalunya pot oferir com a país”, ha dit Pardo. El bisbe de Girona considera que la feina de Catalonia Sacra és fer “que aquest patrimoni sigui capaç de seduir” i ha remarcat la necessitat d'explicar l'origen religiós de les obres: “difondre amb les raons profundes per ajudar a captar-ne la bellesa”, ha matisat i s'ha referit així al “Jesús fet art”.

Aquesta profunditat en la mirada és la que Catalonia Sacra vol aconseguir en els visitants que coneguin qualsevol dels reclams culturals i religiosos del territori, sigui el 'Crist abraçat a la Creu' de Sant Esteve d'Olot, el conjunt d'esglésies de la Vall de Boí, l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge o la col·lecció d'orfebreria de l'Església de Santa Margarida de Bianya.

El web, pal de paller

Una renovada pàgina web articularà a partir d'ara tota aquesta “riquesa i pluralitat cultural”. Dani Font, de l'Albergueria del bisbat de Vic que coordinada el projecte, ha presentat cataloniasacra.cat com a "pal de paller". Al nou web hi ha les fitxes de totes les edificacions religioses del país, l'agenda d'activitats en portada, un catàleg de visites a la carta disponible per a grups, un llistat d'esglésies obertes i l'accés a material divulgatiu, com el blog amb notícies sobre patrimoni o notes interpretatives generals sobre com llegir les obres que es visiten. Al web també hi ha una secció dedicada al temps litúrgic des de l'àmbit musical, amb llistats d'Spotify; un apartat que recull fotografies d'Instagram amb l'etiqueta #cataloniasacra; així com una hemeroteca digital amb la revista Taüll, entre d'altres novetats.

Font ha afirmat que "tenim el territori escampat de patrimoni bo i de qualitat". Però ha constatat també "la dificultat de fer el salt que el patrimoni es mereix". En aquest sentit, ha subratllat la necessitat anunciada pel bisbe Pardo d'incentivar l'activitat turística com a "motor econòmic", amb l'objectiu de facilitar el manteniment necessari de tots aquest béns culturals.

Obres mestres, descobertes i altres novetats

El delegat de Patrimoni Cultural del bisbat de Solsona, mossèn Lluís Prat, ha presentat les noves tipologies d'activitats, que són “una mostra de la diversitat del territori, artística, històrica i de patrimoni” que hi ha a Catalunya. Ha parlat així del que han classificat com a “obres mestres”, per posar de relleu de “de forma rigorosa” els béns mobles i immobles que ha generat la vida de l'Església. Prat ha explicat l'opció de visitar catedrals; les anomenades “descobertes”, que es fixen en àmbits culturals i religiosos concrets; l'acte convidat, amb què faran ressò d'actes que consideren “importants de veure i conèixer”, com per exemple la Festa de les Santes de Mataró; i els tallers de patrimoni, de caire més pràctic i cultural que no pas turístic. Entre les novetats presentades, hi ha l'acord amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus per proposar activitats conjuntes.

Turisme religiós a l'alça

Tarragona tancarà el proper 30 d'abril la roda de presentacions que Catalonia Sacra ha fet als deu bisbats catalans des que el projecte va néixer l'estiu de 2012. És una de les apostes per parlar de tots aquells molts llocs que encara són per descobrir, més enllà dels béns patrimonials i culturals més coneguts.

La proposta considera que el turisme religiós és una pràctica cada vegada més extesa, tot i que encara té molt de camp per córrer. Segons l’estudi Inter sobre el pes turístic català i elaborat l’any 2013 per la Direcció General del Patrimoni Cultural d’entre els 50 primers llocs del rànquing, prop d’un 20% eren elements de patrimoni religiós. Els més ben posicionats són la Sagrada Família (1r del rànquing), la catedral de Barcelona (en 8è lloc), el monestir de Montserrat (12è) i l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona (14è).

[Fotografies: Catalonia Sacra]

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.