Salta al contenuto principale
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Càritas Barcelona) La Parròquia de Santa Madrona del Poble-sec va reunir diumenge més de 250 persones de diverses procedències i edats per celebrar, diocesanament, la Jornada mundial dels migrants sota el lema 'Tu tens la clau de la convivència'.

La trobada va començar amb la benvinguda de mossèn Josep M. Jubany, delegat de Pastoral Social de Barcelona, que va explicar que la celebració era fruit de la tasca que realitza el col·lectiu eclesial Caminem junts en la diversitat, format per persones i comunitats que promouen una pastoral multicultural, oberta i integradora. Aquesta diversitat es va fer ben palesa en els celebrants –n’hi havia de 5 nacionalitats diferents– i entre ells també estava el director de la Comissió Episcopal de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) mossèn José Luis Pinilla; en els assistents que van compartir la celebració i en l’Evangeli que va ser llegit en 6 llengües diferents perquè, com va dir Jubany: “No entenem les paraules, però sí la persona i la seva diversitat”.

Durant la homilia Jubany va destacar la necessitat que “ens convertim i no pensem que el nostre és el millor, sinó que ens hem de reconvertir d’allò que ens fa ser insolidaris amb els altres. I ara és el moment per convertir-nos en persones que sabem compartir, perquè som millors si estem els uns al costat dels altres”.

Fent referència al moment actual que vivim, Jubany va destacar la gran oportunitat que té la societat, i que no tenia fa 30 anys, perquè “tenim un món en miniatura dintre de casa nostra i això ens fa ser més universals, i ens ofereix la possibilitat de fer un món millor, però ho hem de fer aportant els nostres millors talents, perquè nosaltres tenim la clau de la convivència”.

El Pare Nostre també va ser un símbol de la unió en la diversitat, ja que la comunitat xinesa el va cantar en xinès i tots els assistents es van agafar de les mans per compartir la pregària de Jesús. I, en acabar la celebració, Jubany va agrair a la comunitat de la parròquia de Santa Madrona, al seu rector i al consell parroquial del Poble-sec, totes les facilitats i el suport ofert per celebrar aquesta jornada.

Després de l’Eucaristia, Júlia Costa i Josep Guzmán, veïns del Poble-sec i molt implicats en la seva vida associativa, van oferir una xerrada sobre la història dels migrants en aquest barri.

La Júlia va explicar que el Poble-sec ja va néixer com un barri de migració perquè es va crear per donar resposta a la necessitat d’habitatge de famílies, amb molts germans, arribades de la Catalunya interior, València i Aragó per cercar feina a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. I també va destacar que a partir les Olimpíades del '92 van començar a arribar persones de fora d’Espanya que van rejovenir la població, fet que fa permetre que les escoles tornessin a tenir alumnes i el barri tornés a recuperar la seva vitalitat.

En Josep Guzmán, abans d’iniciar la seva explicació, va voler apuntar que “quan parlem d’immigració és per una raó econòmica, perquè ningú marxa de casa seva si no és per millorar la seva situació personal i les seves perspectives de futur”. En el seu repàs de la història del barri, va explicar que a partir dels anys 85 va aparèixer un nou problema: les persones que es troben en situació il·legal, però en Josep va afirmar amb contundència que “la persona mai és il·legal, el que és il·legal és la seva situació i, per tant, també hem de treballar per trencar aquests estereotips”. Va destacar que el Poble-sec sempre ha estat un barri d’acollida i d’arribada, herència del seu passat, i és per això que les entitats del barri treballen per a la inclusió de les persones que hi arriben, tant a les parròquies, els castellers, etc. I per acabar la seva intervenció va plantejar una pregunta oberta als assistents: “En una ciutat, qui no és immigrant?”.

La xerrada va acabar amb el testimoni espontani de la Celia que, amb les seves paraules, va refermar el que havia explicat el Josep, quan va dir: “Llegué a Barcelona en el 2002 desde Bolivia y estaba muy triste, así que pedí saber dónde estaba la parroquia del barrio, que era esta –Santa Madrona–, y me sentí como en casa”. Després de la xerrada els assistents van celebrar un dinar de germanor en una sala de la parròquia que va acabar amb unes coques dolces regal de l’organització.

A la tarda, va tenir lloc una pregària per totes les persones que intenten arribar a casa nostra i moren en el mar mediterrani. Durant l’estona de pregària, es va projectar el documental 'XaM' (“Coneix” en senegalès), obra realitzada per Mª del Mar Martínez, una estudiant de 2n de Batxillerat que ha realitzat el seu treball de recerca sobre el perquè de la immigració, focalitzant-se en testimonis del poble senegalès de Gandiol, el poble de Senegal amb més joves que han emigrat cap a Europa. El documental relata el perquè volen marxar els joves i també el punt de vista dels qui estan aquí: què senten, què enyoren...

Acte seguit es van llegir 12 lletanies, 12 pregàries, per totes les persones que intenten creuar les fronteres, per les que moren al mar, per les que es queden orfes, per les que mai més veuran les seves famílies... Cadascuna d’aquestes situacions s’il·luminava simbòlicament amb una llàntia.

La pregària va continuar amb les paraules del bisbe Sebastià Taltavull, que va presidir la pregària, i va posar l’accent en la pregunta del bon samarità: “Així com avui en dia la pregunta que generalment ens fem és ‘què em passarà a mi si ajudo l’altre?’, el samarità ens recorda que hem d’invertir la pregunta: ‘Què li passarà a l’altre si no l’ajudo?’”. Amb aquesta reflexió i lligat a l’evangeli de diumenge, va recordar que Jesús ens envia a ser pescadors d’homes, “a sortir al mar a recuperar aquestes vides que marxen buscant una vida més digna”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.