"Cal tenir el coratge d’obrir el cor a Déu sense reserves, donant-li també la llista dels propis pecats"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 16 de desembre de 2014

La humilitat salva a l’home davant els ulls de Déu, la supèrbia el perd. La clau està dins del cor. Aquell cor humil és obert, sap penedir-se, acceptar una correcció i es confia en Déu. Aquell cor superb és exactament el contrari: arrogant, tancat, no coneix la vergonya, és impermeable a la veu de Déu. El passatge del profeta Sofonies i de l’Evangeli d’avui han ofert al papa Francesc una reflexió paral·lela. Tots dos textos –observa– fan referència a un “judici” del qual depenen la salvació i la condemna.

La situació descrita pel profeta Sofonies és aquella d’una ciutat rebel, on hi ha, no obstant, un grup que es penedeix dels propi pecats: això –subratlla el papa– és el “poble de Déu” que té en sí les “tres característiques d’humilitat, pobresa, confiança en el Senyor”. Però a la ciutat també hi són aquells que –diu el papa Francesc– “no han acceptat la correcció, no han confiat en el Senyor”. A ells els hi tocarà la condemna:

“Aquests no poden rebre la salvació. Ells estan tancats a la salvació. “Deixaré davant teu un poble humil i pobre; que confiarà en el nombre del Senyor”, per tota la vida. I això fins avui, no? Quan veiem al sant poble de Déu que és humil, que té la seva riquesa en la fe en el Senyor, en la confiança en el Senyor –el poble humil, pobre, que confia en el Senyor: i aquests són els salvats i aquest és el camí de l’Església, no? Ha d’anar per aquest camí, no per un altre camí que no escolta la veu, que no accepta la correcció i no confia en el Senyor.”

El passatge de l’Evangeli és aquell del contrast entre els dos fills convidats pel pare a treballar a les vinyes. El primer refusa anar-hi, però després es penedeix i va; el segon diu sí al pare, però en realitat l’ha mentit. Jesús explica aquesta història als caps del poble, afirmant amb claredat que són ells que no han volgut escoltar la veu de Déu mitjançant Joan i que per això, en el Regne dels cel seran superats per publicans i prostitutes que, al contrari, han cregut en Joan. I l’escàndol suscitat per aquesta darrera afirmació –observa el papa Francesc– és el mateix que el suscitat per tants cristians que es senten “purs” només perquè van a missa i fan la comunió. Però Déu –diu Francesc– té la necessitat d’una altre cosa:

“Si el teu cor no és un cor penedit, si no escoltes al Senyor, no acceptes les correccions i no confies en Ell, tens un cor no penedit. Aquells hipòcrites s’escandalitzaven d’això que diu Jesús sobre els publicans i les prostitutes, però després, d’amagat, anaven a buscar-los o per desfogar les seves passions o per fer negocis, però tot d’amagat, eren purs! I aquests el Senyor no els estima.”

Aquest judici “ens dóna esperança”, assegura el papa Francesc. Només cal tenir el coratge d’obrir el cor a Déu sense reserves, donant-li també la “llista” dels propis pecats. I per explicar-lo, el papa recorda la història d’aquells sant que pensava que li havia donat tot al Senyor, amb extrema generositat:

“Escoltava al Senyor, feia tot segons la seva voluntat, donava al Senyor i el Senyor: “però tu encara no m’has donat una cosa”. I el pobre era tant bo i diu: “Però Senyor, quina cosa no t’he donat? T’he donat tota la meva vida, treballo pels pobres, treballo per la catequesi, treballo aquí, treballo allà...”. “Però tu no m’has donat encara alguna cosa.” “Què, Senyor?” “Els teu pecats.” Quan nosaltres siguem capaços de dir al Senyor: ”Senyor, aquests son els meus pecats -no són els d’aquell, els d’aquell... són els meus. Pren-los Tu i així jo estaré salvat”- quan nosaltres siguem capaços de fer això, nosaltres serem aquell bonic poble, “poble humil i pobre”, que confia en el nom del Senyor. El Senyor ens concedeixi aquesta gràcia.”

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió