"La Paraula de Déu és capaç de canviar-ho tot"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 18 de novembre de 2014

Convertir-se és una gràcia, "és una visita de Déu". El Papa Francesc ha ressaltat de la litúrgia d'avui, un verset de l'Apocalipsi de Joan i la trobada de Jesús i Zaqueu, per detenir-se sobre el tema de la conversió. A la primera lectura -ha observat- el Senyor demana als cristins de Laodicea convertir-se perquè han caigut "en la tebiesa".

Viuen en "l'espiritualitat de la comoditat". I pensen "faig les coses com puc, però estic en pau sense que vingui ningú a molestar-me amb coses estranyes". Qui viu així, -ha afirmat- pensa que no "li manca res": va a Missa els diumenges, prega alguna vegada, em sento bé, estic en gràcia de Déu, sóc ric i no tinc necessitat de res, estic bé". Aquest "estat d'ànim -ha advertit- és un estat de pecat: la comoditat espiritual és un estat de pecat". I per aquests -ha recordat- el Senyor "no estalvia paraules" i els hi diu: "perquè ets tebi estic per vomitar-te de la meva boca". Encara -ha continuat- els hi dona el consell de "vestir-se", perquè els cristians còmodes estan nus".

Posteriorment -ha continuat- "hi ha una segona crida aquells que viuen en l'aparença, els cristians de l'aparença". Aquest creuen viure, però són morts. I aquests el Senyor els demana estar atents. "L'aparença -ha dit el Papa- és el sudari d'aquest cristians: estan morts." I el Senyor els "crida a la conversió":

Jo sóc d'aquest cristians de l'aparença? Estic viu dins, tinc una vida espiritual? Sento l'Esperit Sant, escolto l'Esperit Sant, vaig endavant, o...? Però, si sembla que tot va bé, no tinc gens que retreure'm: tinc una bona família, la gent no parla malament de mi, tinc tot el necessari, estic casat per l'Església... estic "en gràcia de Déu", estic tranquil.

L'aparença! Cristians d'aparença... estan morts! Però, s'ha de buscar alguna cosa viva dins d'ells i,amb el record i l'atenció, fer lis reviure allò perquè vagin endavant. Convertir-se: de l'aparença a la realitat. De la tebiesa al fervor."

La tercera crida a la conversió és amb Zaqueu, "el cap del publicans i ric." "És un corrupte -ha dit el Papa- treballava pels estrangers, pels romans, traïa la seva Pàtria:

"Era com un de tants dirigents que nosaltres coneixem: corrupte. Aquest que, en lloc de servir al poble, l'explotaven per servir-se a sí mateixos. Hi ha alguns d'aquets al món. I la gent no el volia. Aquest sí que no era tebi; no estava mort. Estava en estat de putrefacció.

Veritablement corrupte. Però sent alguna cosa dins seu: però, aquest sanador, aquest profeta que diuen que parla tant bé, jo voldria veure'l, per curiositat. L'Esperit Sant és astut, oi! Ha sembrat en ell la llavor de la curiositat, i aquell home fa una mica el ridícul per veure'l. Penseu en un dirigent importat, i que també sigui corrupte, un cap dels dirigents -aquest era el cap- pujar a un arbre per esperar una processió: penseu en això. Què ridícul!

Zaqueu -ha dit-"no ha tingut vergonya." Volia veure'l, "dins treballava l'Esperit Sant". I després "la Paraula de Déu ha entrat en aquell cor i amb la Paraula, l'alegria." "Aquells de la comoditat i de l'aparença -ha subratllat- havien oblidat què era l'alegria; aquest corrupte la rep de cop"; "el cor li canvia, es converteix". I així Zaqueu promet restituir quatre vegades allò que havia robat:

"Quan la conversió arriba a les butxaques és segura. Cristians de cor? Sí tots, Cristians d'ànima? tots. Però, cristians de butxaca pocs, Oi? Pocs. Però, la conversió... aquí ha arribat de cop: la paraula autèntica.

Sí s'ha convertit. Però davant aquesta paraula, l'altra paraula d'aquells que no volen convertir-se: veient allò, murmuraven: ha entrat a casa d'un pecador! S'ha embrutat, ha perdut la puresa. Ha de purificar-se per què ha entrat a casa d'un pecador!"

Són "tres cridats a la conversió" -ha confirmat el Papa- que el mateix Jesús fa "als tebis, aquells de la comoditat i de l'aparença, aquells que es creuen rics, però són pobres, no tenen res, estan morts." La Paraula de Déu -ha dit el Papa- "és capaç de canviar-ho tot", però "no sempre tenim el coratge de creure en la paraula de Déu, de rebre aquella Paraula que ens cura per dins." L'Església -ha conclòs-vol que en aquestes últimes setmanes de l'Any Litúrgic "pensem molt, molt sèriament en la nostra conversió, perquè puguem anar endavant en el camí de la nostra vida cristiana". Això vol dir "recordar que la paraula de Déu, és una crida a la memòria, per custodiar-la; per vigilar i també per obeir la Paraula de Déu, perquè iniciem una vida nova, convertida."

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió