Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 11 de setembre de 2014
Estimeu els vostres enemics. El Papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia centrant-se en el passatge de l'Evangeli de Lluc en què el Senyor ens mostra el camí de l'amor sense límits. Jesús, ha dit el Papa, ens demana que preguem pels que ens tracten malament i ha posat l'èmfasi en les paraules usades pel Senyor: "Estimeu, feu el bé, beneïu, pregueu" i "no rebutgeu". "És justament donar-se a si mateix -ha dit- donar el cor, precisament als que ens volen mal, que ens fan mal, als enemics. I aquesta és la novetat de l'Evangeli". Jesús ens mostra, de fet, que no és un mèrit si estimem els qui ens estimen, perquè això ja ho fan també els pecadors. Els cristians estan cridats pel contrari a estimar els seus enemics: "Feu el bé, i presteu sense esperar res. Sense interès i la vostra recompensa serà gran". És cert, ha reconegut el Pontífex, "l'Evangeli és una novetat. Una novetat difícil de tirar endavant. Però és anar darrera Jesús":
"'Pare, jo... jo no em veig capaç de fer-ho així!' 'Però, si no et sents capaç, és un problema teu, però el camí cristià és aquest!'. Aquest és el camí que Jesús ens ensenya. 'I què n'he d’esperar?' Aneu pel camí de Jesús, que és la misericòrdia; sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. Només amb un cor compassiu podrem fer tot el que el Senyor ens aconsella. Fins al final. La vida cristiana no és una vida autoreferencial; és una vida que surt de si mateix per donar-se als altres. És un do, és amor, i l'amor no torna sobre si mateix, no és egoista: es dóna".
Jesús, ha continuat, ens demana de ser misericordiosos i de no judicar. Moltes vegades, ha dit, "sembla que nosaltres hem estat nomenats jutges dels altres: xafardejant, malparlant... jutgem tothom". Però el Senyor ens diu: "No judiqueu i no sereu judicats. No condemneu i no sereu condemnats". I finalment demana perdonar i així serem perdonats. "Tots els dies -ha recordat Francesc– ho diem en el Pare Nostre: ‘perdoneu-nos així com nosaltres perdonem’. Si jo no perdono, com puc demanar-li al Pare: ‘Em perdones?'".
"Aquesta és la vida cristiana. ‘Però, Pare, aquesta és una bogeria!' 'Sí'. Hem escoltat, aquests dies, sant Pau que ens deia el mateix: ‘La bogeria de la creu de Crist’, que no té res a veure amb la saviesa del món. ‘Però, Pare, ser cristià és convertir-se en un ximple, en cert sentit?' 'Sí'. En cert sentit, sí. És renunciar a l'astúcia del món per fer tot el que Jesús ens diu de fer i que si fem comptes, si fem balanç sembla que ens és contrari".
"Però aquest -ha advertit- és el camí de Jesús: la magnanimitat, la generositat; donar-se a si mateix sense mesura". I per això, ha afegit, "Jesús ha vingut al món, i així ho ha fet: ha donat, ha perdonat, no ha parlat malament de ningú, no ha judicat". "Ser cristià no és fàcil", ha reconegut el Papa, i nosaltres "podem ser cristians" només "per la gràcia de Déu" i no "amb les nostres forces".
"I aquí ve aquesta pregària que hem de fer cada dia: 'Senyor, dóna'm la gràcia de ser un bon cristià, una bona persona, perquè jo no ho puc fer’. Una primera lectura d'això, espanta: espanta. Però si prenem l'Evangeli i en fem una segona, una tercera, una quarta, del capítol VI de sant Lluc: fem-ho; i demanem al Senyor la gràcia d'entendre el que és ser cristià, i també la gràcia que Ell ens faci, a nosaltres, cristians. Per què nosaltres no ho podem fer tot sols".
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.