L’Església catòlica desplega una àmplia i diversificada activitat a través d’un important nombre d’entitats. Segons l’interessantíssim i molt recomanable estudi de la Fundació Pere Tarrés, L’acció social dins de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social a Catalunya, només en l’àmbit social, la xifra superaria el miler. La quantitat quedaria molt eixamplada si sumem altres sectors com l’escolar, l’hospitalari, el cultural o l’universitari.
Certament les xifres poden parlar per si soles i, també, el rol o la incidència de les entitats en cada àmbit. Podem parlar, així mateix, des d’una perspectiva més global i qualitativa. Ens referim a la importància del prestigi de les entitats. El prestigi no és cap categoria teològica, ni bíblica, ni eclesiològica. És simplement, una noció secular que mostra d’una alta estima, reputació i valoració per part de la societat en general i del sector específic. Aquest comporta una acceptació, respecte i confiança i fa que l’entitat amb prestigi sigui referent i model a imitar. El prestigi no apareix del no-res i és del tot positiu que l’Església tingui entitats de prestigi, com a mínim per tres raons. La primera, perquè els beneficiaris són –primerament– els propis destinataris o usuaris de les entitats i sovint ens haurem de referir a nens, joves, aturats, malalts, indigents, etc. I no sempre aquests perfils reben serveis de prestigi. La segona, perquè les entitats de prestigi tendeixin a rebre diferents tipus de suport –el voluntariat, les donacions particulars o empresarials, el recolzament institucional, etc– i per tant, tenen garanties de continuïtat i de creixement. La tercera, perquè aquest prestigi suposa la confirmació i reconeixement d’una presència creativa, compromesa i testimonial d’una determina activitat d’Església.
S’assoleix i es conrea el prestigi quan un projecte té essència i es manté durant una llarga temporada actuant des del rigor, la qualitat i la coherència. Quan es tracten els temes econòmics amb transparència i responsabilitat sense aplicar criteris discriminatoris. Quan els treballadors, col·laboradors o voluntaris manifesten una gran actitud de servei sense renunciar a la professionalitat. Quan es cerquen aliances i es construeix xarxa. Un exemple clar i paradigmàtic d’aquest prestigi és Càritas diocesana de Barcelona que commemora el 70è aniversari. Enhorabona!
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1803, de 13 d'abril de 2014, p.12
Gruppi
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.