En la publicació de La Vanguardia, sorprèn l’absència de la paraula amor com una raó determinant per tenir una relació sexual. En l’estudi original, love (amor) hi apareix sis vegades, però no sempre amb aquest significat estricte. Com a amor oblatiu, gairebé inexistent. La integració del sexe i de l’amor és un signe de maduresa, però es dóna escassament en les frases de l’estudi. La relació del sexe amb la reproducció resulta gairebé simbòlica. Les motivacions que impulsen a una relació sexual poden ser molt variades, però s’hi observa amb claredat un ús narcisista i manipulador. La persona se centra sobre ella mateixa, sobre el seu ego, de manera que l’altre perd rellevància i es converteix en un mer objecte de plaer o en mitjà d’autoafirmació aliena. La mentida campa per tot arreu. En aquest context, és difícil demanar responsabilitat. Un embaràs no desitjat acaba gairebé sempre en avortament. L’absència d’amor impossibilita la fidelitat profunda. El narcisista no viu la sexualitat en ella mateixa, sinó que la converteix en un instrument de la seva mateixa grandesa. El jo és tan descomunal que no hi ha espai per al tu. Així s’escapa la felicitat. El malestar d’un mateix no es resol normalment en el canvi de parella, sinó en la transformació de la seva mateixa capacitat amorosa. L’educació en el sexe i en l’amor encara està a les beceroles.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.