Salta al contenuto principale

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 18 de febrer de 2014

La temptació es manifesta com una inofensiva atracció i termina per transformar-se en una gàbia, de la qual més que buscar una fugida es pretén minimitzar la esclavitud, sorda a la Paraula de Déu. A l’homilia, el Papa Francesc reafirma una veritat i una conseqüència descrita per Sant Joan en la seva Carta, proposada per la litúrgia. Certament, no és propi de Déu de temptar a l’home, sí les seves passions. La conseqüència sorgida de les mateixes passions, les quals -diu l’Apòstol– conceben i generen el pecat. I el pecat, una vegada comés, produeix la mort.

D’ on prové la temptació? Com actua dins de nosaltres? L’apòstol ens diu que no prové de Déu, sinó de les passions, de la nostra debilitat interior, de la ferida que ha deixat en nosaltres el pecat original: d’aquí prové la temptació, d’aquestes passions. Es curiós, la temptació té tres característiques: creix, contagia i es justifica. Creix: s’inicia com una brisa suau, i creix... El mateix Jesús deia això quan va parlar de la paràbola del gra i del jull sembrada per l’enemic. I la temptació creix: creix, creix... I si un no l’atura, ocupa tot.

D’altra banda, continua el Papa Francesc, la temptació “busca un altre que li faci companyia, contagia” i “en aquest créixer i contaminar, la temptació ens tanca en un ambient d’on no es pot sortir amb facilitat. És l’experiència dels Apòstols explicada en l’Evangeli del dia, on es veu als Dotze culpar-se a els uns als altres, sota els ulls del Mestre, per no haver portat el pa a la barca. Jesús -recorda el Papa- potser somrient davant aquest litigi, els convida a protegir-se del “llevat dels fariseus, d’Heroes”. Però els Apòstols insisteixen sense escoltar-lo, “tant cegats en el problema sobre qui tenia la culpa de no haver portat el pa, que –comenta el Papa Francesc– no tenien lloc, no tenien calma, no tenien llum per la paraula de Déu”:

I així, quan nosaltres estem en temptació, no sentim la Paraula de Déu: no escoltem. No pensem. I Jesús ha hagut de recordar la multiplicació dels pans per fer-los sortir d’aquell ambient, perquè la temptació tanca, ens priva de tota capacitat d’il•luminació, ens tanca tot horitzó, i així ens porta al pecat. Quan nosaltres estiguem en temptació, escoltem la Paraula de Déu, la Paraula de Jesús ens salva. Sentir aquella Paraula que ens obre l’horitzó... Ell sempre esta disposat a ensenyar-nos com sortir de la temptació i Jesús és gran perquè no tan sols ens fa sortir de la temptació, també ens dóna més confiança.

Aquesta confiança, afirma el Papa, és “de gran força, quan estem en temptació: el Senyor ens anima, és confiança en nosaltres per la temptació, els pecadors, obre sempre horitzons”. A l’inrevés –repeteix el Papa Francesc-, el diable amb “la temptació, tanca, tanca, tanca i fa créixer un ambient semblant al de la barca dels Apòstols. I no deixar-se “empresonar” per aquest tipus d’ambient, conclou, és possible “quan s’escolta la Paraula de Jesús”.

Demanem al Senyor que sempre, com ho ha fet amb els deixebles, amb la seva paciència, quan estiguem en temptació dir-nos: “Alto, estigues tranquil. Recorda quina cosa ho ha provocat en tu, en quin moment, en quin temps: recorda-ho. Aixeca els ulls, mira l’horitzó, no tancar-se, no tancar-se, ves endavant”. I aquesta Paraula ens salvarà de caure en el pecat en el moment de la temptació.

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.