Salta al contenuto principale
By Lluís Serra Llansana .
In Gerasa

Alvin Toffler, autor del llibre La tercera ona, marca tres moments històrics de manera esquemàtica, que es corresponen a les tres onades: l’agricultura i la ramaderia, la revolució industrial i la tecnologia del coneixement i de la informació. Els canvis d’una a l’altra han produït grans impactes en les societats. Actualment, ens endinsem de manera decidida en la tercera onada. En aquesta, adquireix el seu sentit el llibre Las guerras del futuro d’Alvin i Heidi Toffler. La guerra de l’Iraq va ser l’exemple més clar. Els bombardejos eren televisats en directe. Els soldats eren enginyers informàtics que, en comptes d’utilitzar metralladores i vestits militars de camuflatge, dirigien els esdeveniments des dels seus terminals. Les baixes només es comptabilitzaven en l’adversari, que no disposava dels mateixos recursos. Després, en haver de culminar el combat, en el cos a cos, les coses canvien i els riscos augmenten.

En el nostre món, per guanyar ja no cal disparar una bala o llançar un míssil. Uns quants missatges a través del mòbil poden canviar el curs dels esdeveniments. Els mitjans de comunicació imposen els relats, que construeixen una realitat virtual en comptes de reflectir els fets. Les possibilitats són immenses, però els perills no són menors. Les cròniques se substitueixen per les opinions i aquestes transmeten les consignes. Importa el resultat i l’objectiu que es busca. Es menteix sense escrúpols. Per amagar la realitat, les balances fiscals es canvien per comptes regionalitzats. Camuflatge. Mentida. Així, en tots els camps de l’activitat humana. Un aprenentatge pedagògic consisteix a agafar una notícia rellevant i posar en paral·lel els tractaments que li donen els diferents mitjans de comunicació. Pluralisme, sí. Però també manipulació i engany.
La pregunta de Pilat: «Què és la veritat», formulada cínicament, ha deixat de tenir consistència en molts ambients. No interessa. Es manipula la història. Cadascú construeix la seva versió, però no hem de desestimar llegir Visión de los vencidos de Miguel León-Portilla per adonar-nos que la versió oficial de qualsevol fet té massa interès per imposar-se en els col·lectius. Arribem així a l’agonia de la veritat en el seu doble significat. Primer, com a proximitat a la mort, com una realitat moribunda. El relativisme causa estralls. Segon, com a lluita per sobreviure. La humilitat, el rigor i l’absència de por, lluny de la imposició i el dogmatisme, representen la baralla que cal mantenir per permetre la florida de la veritat. No n’hi ha prou de pugnar per la transparència. No podem exigir la veritat dels altres sense enfrontar-nos a la pròpia veritat, a la veritat d’un mateix. De vegades s’anomena autocrítica. Però va molt més enllà. L’excel·lència del mitjà, la facilitat tecnològica, la capacitat d’influència no fonamenten la veritat. En tot cas, la difonen. En moltes situacions, la distorsionen. Cal saber pensar sense enganyar-se.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.