"Estimar Crist i no estimar a l'Església no s'entén"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 30 de gener de 2014

L'homilia del Papa parteix de la figura del rei David, segons es presenta en les lectures del dia: un home que parla amb el Senyor com un fill parla amb el seu pare i encara que rebi un "no" a les seves demandes, ho accepta amb alegria. David –assenyala el Papa Francesc– tenia "un fort sentiment de pertinença al poble de Déu. "I això –ha continuat– ens fa preguntar-nos sobre quin és el nostre sentit de pertinença a l'Església, el nostre sentir amb l'Església i en l'Església:

"El cristià no és un batejat que rep el baptisme i després tira endavant pel seu camí. El primer fruit del Baptisme és fer-te pertànyer a l'Església, al poble de Déu. No s’entén un cristià sense Església. I per això el gran Pau VI deia que és una dicotomia absurda estimar Crist sense l'Església; escoltar Crist però no a l'Església; estar amb Crist al marge de l'Església. No pot ser. És una dicotomia absurda. El missatge evangèlic el rebem en l'Església i la nostra santedat la fem en l'Església, el nostre camí en l'Església. Fer-ho d’una altra manera és una fantasia, o, com ell diria, una dicotomia absurda."

El "sensus ecclesiae "-ha afirmat- és "justament el sentir, pensar, voler, dins de l'Església. Hi ha: "tres pilars d'aquesta pertinença, d’aquest sentir amb l'Església. El primer és la humilitat", en ser conscients que estar "inserits una comunitat és com una gran gràcia":

"Una persona que no és humil, no pot sentir amb l'Església, sentirà el que li agradi, li agradi a ell. I "aquesta és la humilitat que es veu en David, "Qui sóc jo, Senyor Déu, i què és la meva casa?'. Amb aquella consciència que la història de la salvació no ha començat amb mi ni acabarà amb mi quan em mori. No, és tota una història de salvació: jo vinc, el Senyor et pren, et fa seguir endavant i després et crida i la història continua. La història de l'Església va començar abans que nosaltres i seguirà després de nosaltres. Humilitat: som una petita part d'un gran poble, que va en el camí del Senyor".

El segon pilar és la fidelitat, "que està unit estretament a l'obediència":

"Fidelitat a l'Església; fidelitat al seu ensenyament, fidelitat al Credo; fidelitat a la doctrina, mantenir aquesta doctrina. Humilitat i fidelitat. També Pau VI ens recordava que rebem el missatge de l'Evangeli com un do i l’hem de transmetre com un do, però no com una cosa nostra: és un do rebut que donem. I en aquesta transmissió ser fidels. Perquè nosaltres hem rebut i hem de donar un Evangeli que no és nostre, sinó que és de Jesús, i no hem –ho deia ell– creure’ns amos de l'Evangeli, amos de la doctrina rebuda, per utilitzar-la al nostre gust".

El tercer pilar –va dir el Papa– és un servei especial "pregar per l'Església". "Com és la nostra pregària per l'Església? –pregunta el Papa Francesc– Preguem per l'Església? A la missa cada dia, però a casa, no? Quan fem les nostres pregàries?". Pregar per tota l'Església, a tot arreu del món. "Que el Senyor -ha conclòs el Papa- ens ajudi a caminar per aquest camí per aprofundir en la nostra pertinença a l'Església i en el nostre sentir amb l'Església".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió