"El cor bo és el que s’obre a la Paraula de Déu"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 17 de gener de 2014

El do de ser fills de Déu, no es pot malvendre per un sentit de "normalitat" equivocat, que fa oblidar la seva paraula i viure com si Déu no existís. És la idea de fons que el Papa Francesc ha proposat aquest matí, durant l'homilia de la missa celebrada a la Casa Santa Marta.

És la temptació de voler ser "normal", quan el que som és fills de Déu. En el fons vol dir ignorar la Paraula del Pare, i seguir-ne una altra que és només humana, la paraula de la pròpia voluntat. I això és vendre el do de la predilecció per submergir-se en una "uniformitat mundana”. Aquesta temptació el poble jueu de l'Antic Testament la va tenir més d'una vegada, ha recordat el Papa Francesc centrant-se en l'episodi que proposa la litúrgia, pres del Primer Llibre de Samuel. Aquí s’hi llegeix que els caps del poble demanen al mateix Samuel, ja envellit, que els doni un nou rei, encara que el que volien era governar-se ells mateixos. En aquell moment el poble rebutja Déu: no només no escolta la Paraula de Déu, sinó que la rebutja. I la frase clau d'aquest distanciament és la que pronuncien els ancians d'Israel: volem un "rei que ens jutgi", perquè així serem com les altres nacions. És a dir, rebutgen el Senyor de l'amor, rebutgen l'elecció i busquen el camí de la mundanitat, tal com fan molts cristians avui en dia.

La normalitat de la vida cristiana exigeix lleialtat a la elecció i no pas vendre-la per anar cap a una uniformitat mundana. Aquesta és la temptació del poble, i també la nostra. Sovint oblidem la Paraula de Déu, el que ens diu el Senyor, i prenem la paraula de moda, oi?, fins i tot la de la telenovel•la està de moda i la fem servir, és més divertida! L'apostasia, que és el pecat de trencar amb el Senyor, és ben clara: l’apostasia es veu clarament. Aquesta mundanitat és més perillosa, perquè és més subtil.

És cert que el cristià ha de ser normal, com tothom és normal, ha reconegut el Papa, però ha insistit que hi ha valors que el cristià no pot adoptar. El cristià ha de fer cas a la Paraula de Déu que li diu: "Tu ets el meu fill, l’elegit, jo estic amb tu, jo camino amb tu". I resistir la temptació -com en l'episodi de la Bíblia- de considerar-se víctima d'un cert complex d'inferioritat, de no sentir-se "normal".

Ve la temptació i el cor s'endureix, i quan tenim el cor dur, quan no el tenim obert, la Paraula de Déu no hi pot entrar. Jesús digué als deixebles d’Emmaús: ‘Insensats, i durs de cor’. Tenien el cor dur, no podien entendre la Paraula de Déu. I la mundanitat estova el cor, i no és bo un cor tou! El cor bo és el que s’obre a la Paraula de Déu, que la rep. Com Maria, que meditava totes aquestes coses en el seu cor, diu l'Evangeli. Rebre la Paraula de Déu per no allunyar-se de l'elecció.

Demanem ara -va concloure el Papa- la gràcia per superar els nostres egoismes: l'egoisme de voler fer la meva, com jo vull.

Demanem la gràcia de superar-los i demanem la gràcia de la docilitat espiritual, d’obrir el cor a la Paraula de Déu i no fer com han fet aquests nostres germans, que han tancat el cor perquè s’havien allunyat de Déu i feia temps que no sentien ni entenien la Paraula de Déu. Que el Senyor ens doni la gràcia d'un cor obert per rebre la Paraula de Déu i per meditar-la sempre. I a partir d'aquí prendre l’autèntic camí.

Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió