Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 14 de gener de 2014
Quatre models de creients, per fer referència al verdader testimoni dels cristians. En la Missa matutina a la Casa Santa Marta, el Papa Francesc s’ha inspirat en la figura que apareix en la Lectura d’avui per ressaltar que la novetat portada per Jesús és l’amor de Déu per cadascú de nosaltres. Així doncs, ens ha posat en guàrdia sobre els testimoni hipòcrita o legalista que allunya a les persones de la fe.
El Papa Francesc ha centrat la seva homilia en quatre models de creients, prenent com a punt de referència la lectura d’avui: Jesús, els escribes, el sacerdot Elí i els seus dos fills, també sacerdots. L’Evangeli, ha observat, ens diu quin era el testimoni de Jesús durant la seva cate-quesi, ensenyava com algú qui té autoritat i no com el escribes. Aquests últims, ha afirmant, ensenyaven, predicaven, però obligaven a les persones amb tantes coses pesades sobre l’espatlla, i la pobre gent no podia anar endavant:
“I Jesús mateix diu que ells no mourien aquesta càrrega, encara menys amb un dit, no? I lla-vors, ell dirà a la gent: "fes el que dius però no el que fan!" Gent incoherent... però sempre aquests escribes, aquest fariseus... és som si bastonejaren a les persones, no? “Has de fer això, això, això, a la pobre gent... I Jesús diu: “però, si vosaltres -els hi diu a aquells– tanqueu així la porta del Regne del Cel. No deixeu ens entrar, però tampoc entrareu vosaltres! És una manera, una forma de predicar, d’ensenyar, de donar testimoni de la pròpia fe... I així, quants de nosaltres hem pensat que la fe és una cosa semblant...”
La Primera Lectura, tracta sobre el Llibre de Samuel, ha afirmat, trobem la figura d’Elí, “un po-bre sacerdot, dèbil, negligent que deixava fer tantes coses lletges als seu fills. Elí estava asse-gut en un tamboret del Temple del Senyor i arriba Anna, una senyora, “que orava com prega la gent humil: senzillament, però amb el cor, amb angoixa. Anna mou els llavis, com fan tantes dones bones en la nostra església, en els nostres santuaris. Pregava així, “demanava un mira-cle”. Ell –ha advertit el Papa– era el representant de la fe, el dirigent de la fe, però el seu cor no sentia bé i va menysprear aquesta dona:
“Quantes vegades el poble de Déu no se sent estimat per aquell que haurien de donar testimo-ni: els cristians, els laics cristians, els preveres, els bisbes... “Però, pobre gent, no pensa res... Haurien de fer un curs de teologia per pensar millor. Però, per què sento una certa simpatia per aquest home? Perquè en el seu cor encara hi ha la unció, perquè quan la dona li explica la seva situació, Elí li diu “Ves en pau, el Déu d’Israel et concedirà allò que li has demanat.”. Sorgeix la unció sacerdotal: pobre home, la tenia amagada en el seu interior i la seva peresa... és negli-gent. I per això termina malament, pobre.”
Els seu dos fills –prossegueix– no apareixen en la Primera Lectura, però eren aquells que ad-ministraven el Temple, eren uns bandolers. Eren sacerdots, però lladres. Anaven cap el poder, cap el diner –ha dit el Papa- explotant a les persones, aprofitant-se de les almoines, de les donacions i el Senyor els castigà amb duresa. Això –ha observat– és la figura del cristià corrupte, del laic corrupte, del prevere corrupte, el bisbe corrupte, que aprofita la seva situació, el seu privilegi de la fe, de ser cristià i el seu cor termina corrupte, com li succeeix a Judes. D’un cor corrupte –ha continuat– sorgeix la traïció. Judes “traeix Jesús”. Els fills d’ Elí són, doncs, el tercer model de creient. El quart és Jesús. D’Ell la gent diu això: “ensenya com un que té autoritat: això és una ensenyança nova! Però on està la novetat, es pregunta el Papa Francesc? És el poder de la santedat, la novetat de Jesús és que amb Ell porta la Paraula de Déu, el missatge de Déu, es a dir, l’amor de Déu a cadascú de nosaltres. Jesús –ha reafirmat– aproxima a Déu a la gent i per fer-ho s’aproxima Ell: és proper al pecador. Jesús –ha recordat el Papa– perdona a l’adúltera, parla de teologia amb la Samaritana, que no era un angelet. Jesús –ha explicat– busca el cor de la persona, Jesús s’acosta al cor ferit de la persona. A Jesús sobretot l’interessa la persona i Déu. Jesús –ha assenyalat– vol que la gent se li acosti, que l’encercli i s’emociona quan els veu com ovelles sense pastor. I tota aquesta actitud –va dir– és allò que la gent diu: “però això és un ensenyament nou!” No –ha observat el Papa– no és una nova ensenyança, és la manera de fer-la nova. És la transparència evangèlica:
Demanem al Senyor que aquestes dues lectures en ajudin en la nostra vida de cristians: a tots. Cadascú en el seu lloc. A no ser purs legalistes, hipòcrites com els escribes i fariseus. A no ser corruptes com els fills d’Elí. A no ser negligents com Elí, sinó a ser com Jesús, amb aquell desig de buscar a la gent, curar a la gent, d’estimar a la gent i amb això dir-li: “però, si jo faig aquestes coses tan petites, pensa com t’estima Déu, com és el teu Pare! Aquesta és la nova ensenyança que Déu vol de nosaltres. Demanem aquesta gràcia.
Traducció: Paloma LLorente - Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.