Salta al contenuto principale

Coincidint amb l’inici del curs, el pedagog Gregorio Luri penjava al seu blog, sota el títol Per a què serveix estudiar, la següent nota:

En el libro de la periodista Amanda Ripley The Smartest Kids In The World, una joven norteamericana que está pasando un año en Finlandia, pregunta a sus compañeras de clase: “¿Por qué trabajáis tanto?”. Las estudiantes le dirigen una mirada de extrañeza. "¡Porque esto es un instituto!”, le contesta una. La otra le pregunta a su vez: “¿De qué otra manera puedo ir a la universidad y conseguir un buen trabajo?”.

Hace pocos días me preguntaban en una entrevista en una radio para qué sirve estudiar. Le contesté a la periodista que preguntas como esa ponían de manifiesto la gravedad de nuestros males educativos con mucha más claridad que los pobres resultados de nuestros alumnos.

Se quedó con la boca abierta y durante unos segundos, que son interminables en la radio, me miró como se debe mirar a un extraterrestre. Yo interpreté su perplejidad como una confirmación de mis palabras.

Sovint, i de moltes maneres, hem insistit que l’escola necessita un clima de confiança per poder fer bé la seva feina. Confiança de la societat en què està inserida i a la qual serveix, i confiança, molt especialment, dels alumnes i les seves famílies. Una espiral de confiança que es malmet si falla qualsevol de les baules.

La cultura del dubte potser ha anat massa enllà quan no només es dubta de l’eficàcia de l’escola, sinó de la necessitat de perseguir la seva finalitat -que és aprendre- i, per tant, estudiar. O és que algú pensa que tot aprenentatge és possible sense l’estudi?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.