Salta al contenuto principale
L’inici de l’any i el començament del curs són moments que ens indueixen de manera natural als projectes i als propòsits. I molt més en un context farcit de necessitats materials i espirituals, sigui en l’àmbit personal o col·lectiu. La mirada al nostre voltant i el coneixement d’allò que s’esdevé en el món suscita un gran clam que no podem apaivagar simplement girant cua o afirmant que resulta impossible per a les nostres forces. Cada dia que passa -malgrat l’esforç ingent que milions d’éssers humans- sembla que la justícia, la llibertat, la igualtat, etc., s’escapen i es dilueixen restant com a referents teòrics.
Són molts els pensadors i, també, molts els documents de l’església que fonamentant-se en textos de l’evangeli -«Coneixereu la veritat i la veritat uns farà lliures» (Jn 8,32)- ens han recordat per activa i per passiva la vinculació entre veritat i llibertat. Alhora, el nombre de persones que han donat testimoni d’aquesta praxi no és gens insignificant. Cercar la veritat sempre ha estat una pràctica virtuosa, i en l’escenari actual sembla més urgent que mai per tota la seva deriva en relació amb la justícia i la llibertat. De forma similar al necessari equilibri en l’exigència drets-deures, cal reconèixer que el marc cultural contemporani –inclòs en el nostre entorn personal- freqüentment ens empeny a preocupar-nos molt més de la llibertat personal que de la veritat. Però, sens dubte, potenciar l’esforç en assolir la veritat significa guanyar terreny en la llibertat.
Avui resulta prioritària la recerca i la proclamació de la veritat en les relacions internacionals, l’àmbit polític, l’activitat empresarial i econòmica, la dinàmica interpersonal, la pròpia família, etc. Però no podem ser ingenus. Això no sempre resulta fàcil ni exempt de certs riscos. En efecte, els interessos de caràcter econòmic, polític, estratègic o simplement personal, les prioritats d’un col·lectiu determinat, el proteccionisme d’una ideologia, la falsa defensa d’un grup, la passivitat, la por, una manera errònia d’entendre els sentiments, la falta d’informació, les aparences, la manipulació, l’engany pur i dur, etc., són alguns entrebancs de la veritat.
A més de la valuosa tasca consisteix en el desemmascarament de la falsedat tots i cadascú no podem oblidar el compromís personal en la cerca de la veritat i la seva vinculació a la formació de la consciència personal. Una tasca a la qual dediquem habitualment pocs esforços. La formació general, la informació concreta dels fets, el coneixement de l’opinió dels experts, el control de les emocions, la reflexió, el diàleg, l’afany per la veritat, etc., són elements fonamentals en la formació de la consciència. Aquesta formació desenvolupada a nivell personal, familiar, comunitari i, especialment, educatiu, sens dubte, esdevindrà un bon projecte per al curs.

Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1773, de 15 de setembre de 2013, p.12.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.